dimecres, 23 de maig de 2012

Nacionalisme i vampirisme segons Tomislav Longinovic

  Tomas Longinovic (University of Wisconsin-Madison)

Tomislav Longinovic és un professor de llengües eslaves i literatura a la University of Wisconsin.-Madison (EUA). Actualment és ciutadà americà, però va néixer i créixer a Belgrad, capital de l’antiga Iugoslàvia, on va viure fins el 1982. Des de llavors aquest antic estat s’ha esberlat formant 7 nous estats independents. 
Una dècada de guerres civils, especialment a Bòsnia i al Kosovo va costar mils de vides i va sumar el terme “neteja ètnica” al vocabulari d’eufemismes sanguinaris. Longinovic percep que la història li ha imposat la carrega de com explicar com un estat amb tanta cultura i història desaparegués en tal sagnant fratricidi a les darreries del segle XX. 
Podria trobar-se la resposta només en judicis racionals a partir dels quals la gent suposadament pren decisions? O més aviat resideixen en allò que Longinovic anomena “l’imaginari”.
Segons aquest concepte les nacions requereixen unes arrels, una història, un propòsit i longevitat, el que es podria anomenar una línia de sang. En molt sentits això li recorda el mite del vampir sanguinari –la que ha acabat imposant-se en l’imaginari popular. Una criatura antropomorfa que beu sang per aconseguir la immortalitat. Metafòricament parlant, les nacions “beuen” la sang dels seus joves guerrers als quals envia ala batalla.
L’any 1995 quan a Iugoslàvia encara es patien les violents conseqüència dels enfrontament, Longinovic estava treballant en un projecte de literatura de l’Est d’Europa. Observant que el mite del vampir no és en cap lloc més intens que en els Balcans, va aprofitar l’oportunitat de crear un vincle metafòric entre el vampir i la convulsió nacionalista que estava destruint el seu país.
Aquesta idea ha anat germinant fins a convertir-se en un curs bianual que omple les 300 places en els deu primers minuts des que s’obra la matrícula, mostrant la fascinació que els vampirs tenen per als estudiants de grau. I l’any passat, Duke University Press va publicar Vampire Nation, un tractat acadèmic sobre els usos i abusos de la imaginació.
Després de la Segona Guerra Mundial, Iugoslàvia es va convertir en un estat comunista multi ètnic. La seva dissolució va començar el 1991 i igual que en el cas de la Unió Soviètica, el nacionalisme es va convertir en la única “idea dominant”, segons Longinovic. Els estats en els quals s’ha convertit (Sèrbia, Montenegro, Bòsnia, Kosovo, Croàcia, Eslovènia i Macedònia) representen per a aquests professor un nacionalisme propi que és “una identitat ressuscitada del passat.” Longinovic opina que “les noves pressions per a convertir-se en serbi, o croata o macedoni, van causar un enorme trauma, estrès i violència, especialment a les àrees de barreja on molta gent no podia decidir a quin grup ètnic pertanyia.”
I aquesta confusió i la cerca d’una identitat recorden a Longinovic les narracions de vampirs que ell havia escoltat dels seus avis. Diversos mites vampírics –llegendes sobre la inmortalitat, criatures fosques que beuen sang o altrament extreuen les forces vitals– han existit sempre des dels temps de l’Antic Testament, assenyala Longinovic.
Aquest mites i llegendes ofereixen comprensió sobre la psicologia, la economia, la història i la política del desastre Iugoslau. “La nació es basa en el concepte de sang comuna i el vampir és l’anvers d’això – sang aliena– , sang manllevada d’altres per a fer possible la pròpia vida.” En ambdós casos, diu el lingüista, “la sang és el lligam en el temps, del passat cap al futur.
El nacionalisme també té a veure amb el territori comú que és exigit per la ‘nostre pròpia’ gent. En algunes narracions [Dràcula de Bram Stoker], el vampir transporta la seva pròpia terra. És la barreja de sang i terra el que forma part del discurs nacionalista.El vampir es converteix en el costat fosc del discurs nacional.”
El vampir balcànic –un repulsiu i gras camperol– contrasta amb el pulcre noble amb esmòquing de la novel·la d’Stoker. Però encara que Dràcula va redefinir la tipologia vampírica, encara serveix per a un propòsit polític en etiquetar els Balcans com una terra d’horror i violència per als lectors d’Europa Occidental. Els persistents efectes de la novel·la són evidents, indica Longinovic, quan la gent li pregunta si es segur viatjar als Balcans. El mite del vampir ha estat utilitzat per a d’altres propòsits polítics, afegeix Longinovic, La pel·lícula alemanya Nosferatu, “contenia la imatge popular dels jueus com ‘una altra cultura’ especialment en el nas ganxut del vampir principal”. Els contes de vampirs donen suport als temes nacionalistes mitjançant el reforç de la lluita constant contra l’intrús (l’estrany), diu Longinovic. “La transmissió d’aquest trauma és crucial. Segons es recordin de traumàtics els passats governs, viuràs el del present”, afegeix.
Els contes sagnants de la poesia èpica Sèrbia, per exemple, reforcen l’amarga memòria de la dominació turca de Sèrbia, la qual va acabar el 1878, després de 4 segle. “Hi ha cançons que parteixen de l’època de dominació turca, que perpetuen la vergonya generació darrera de generació, i criden a la revenja. I això va preparar el camí per a la guerra entre la majoria cristina de Sèrbia i la majoria musulmana de Bòsnia.
En una espiral mortífera de retroalimentació, la creuada per una venjança nacional és propicia per al mite vampíric i aquest dóna de menjar el nacionalisme. “En el nacionalisme, la gent sempre proclama que estimen el seu país o odien els altres, és sempre emocional, més que raonable,” diu Longinovic. “D’on surt aquest amor? És necessari examinar-ho. Com s’elaboren aquestes emocions? Com la gent acaba en aquests actes de salvatgisme? 
El nacionalisme és com un vampir, conclou Longinovic. “És alguna cosa que mai acaba. Sempre està buscant noves víctimes”. 

Adaptació de "Tracking the vampire in myth, culture and politics", 22 de maig de 2012. 

Cap comentari: