dilluns, 17 de gener de 2011

Falses explicacions mèdiques del fenomen del vampirisme

Encara que s’ha documentat perfectament que les malalties tenen molt poc o res a veure amb la creença del vampir, és freqüent trobar articles, blocs i webs que intenten explicar aquesta creença per mitjans mèdics. Aquestes són els mals més associats amb el vampirisme.


La Pesta
La pesta, malaltia infecciosa produïda per la Yersinia pestis i transmesa per les puces de les rates i altres rosegadors, és la més factible per explicar en forma simple però versemblant les epidèmies de vampirs en l'edat mitjana. Precisament aquest fenomen també és descrit com a rerefons de la història principal d'un vampir en obres cinematogràfiques com el Nosferatu de Murnau o de Herzog.
Durant el segle XIV, especialment en Prússia oriental, Silèsia i Bohèmia, per evitar el contagi les víctimes de la malaltia eren enterrades prematurament sense constatar la mort clínica. Molts d'aquestes víctimes van patir per això una llarga i atroç agonia, infligint ferides en el seu intent d'escapar de les seves tombes. No és estrany, per tant, que en l'exhumació es trobessin al cadàver conservat i amb taques de sang, el que a falta d'una millor explicació estimulés la imaginació supersticiosa de la gent atribuint una condició de vampirs.

El carboncle o àntrax
Aquesta malaltia molt contagiosa, capaç de crear gravíssimes epidèmies, produïda pel Bacillus anthracis que es pot transmetre dels animals a l'home, podria semblar la simptomatologia d'una víctima d'un vampir. Els afectats presenten febre alta, set intensa, convulsions, dificultat respiratòria i al·lucinacions que s'atribueixen a la manca d'oxigen, amb una sensació d'asfíxia que podia ser expressada per part de la víctima com l'estrangulació a mans d'un vampir.

L'anèmia
Aquesta malaltia clàssica, sovint associada a les anteriors, consistent en un dèficit en la quantitat o qualitat dels glòbuls vermells de la sang encarregats de transportar l'oxigen a tot el cos, també pot explicar la creença en l'afectació dels veïns i familiars reunits en el presumpte vampir. Les suposades víctimes presentaven una forta pal•lidesa acompanyada d'intensa fatiga, cansament i respiració entretallada, símptomes i signes clínics que es poden explicar amb aquest trastorn que no sempre es deu a la pèrdua de sang, sinó que forma part també del quadre d'una desnutrició, ja sigui per falta d'adequada alimentació per les pròpies malalties, o les caresties degudes a les guerres, quan no per dejunis amb motivacions religioses que tenien l'objectiu de purgar els pecats i veure's lliure del perill de la pesta.

La ràbia
La ràbia, infecció viral del sistema nerviós, és la malaltia transmissible que científicament explicaria adequadament el mite del vampir, especialment quan el seu auge a Europa coincideix amb epidèmies d'aquesta afecció durant els segles XVI i XVII, en particular la ocorreguda a Hongria entre 1721 i 1728.
  • Es transmet als humans generalment per mossegada d'animals com gossos, llops i ratpenats, portadors habituals de la malaltia i que en el folklore han estat relacionats amb els vampirs. Un metge anònim ja esmentava el 1733 que el vampirisme era una malaltia contagiosa d'una naturalesa semblant a la que sobrevé després de la mossegada d'un gos rabiós.
  • Durant el període d'incubació i fase preclínica (habitualment entre 1 any i 3 mesos), pot manifestar-se amb sensacions anormals com parestèsies, dolor a la zona de mossegada i simptomatologia inespecífica inicial (febre, pèrdua de gana, fatiga, depressió, por, ansietat i somnis angoixants) assemblant-se a una progressiva transformació de la persona en un vampir.
  • La fase clínica, corresponent a una encefalitis donada la predilecció del virus per afectar el sistema límbic (important en el control de les emocions i la conducta), es caracteritza per un quadre de "ràbia furiosa" consistent en símptomes, similars als assignats al vampir folklòric, com són: inquietud i agitació creixents que poden arribar fins a la agressivitat, insomni persistent i alteració del ritme del son, i modificacions de la conducta sexual expressades com hipersexualitat. A causa de freqüents espasmes musculars a la cara, faringe i laringe, el pacient emet sons roncs i ofegats amb una retracció dels llavis de manera que apunten les dents com si fos un animal. Una exaltació dels reflexos, pot causar accessos de furor maníac enfront de petits estímuls, com lleus contactes, corrents d'aire, llum i sorolls, certs olors o excitacions mínimes com veure la seva imatge reflectida en un mirall. Els malsons i les al·lucinacions també solen estar presents en aquest tipus de quadre florit de la ràbia que generalment és mortal.
  • L'espasme muscular i els reflexos anormals en faringe produeixen característicament un rebuig del pacient a l'aigua el que s'anomena hidrofòbia, nom pel qual es coneix també a aquesta malaltia, causat pels intensos dolors en intentar empassar aigua o simplement amb la seva visió (seria extrapolable a l'aigua beneïda?). Els problemes per empassar la seva pròpia saliva, causen que aquesta s'acumuli i gotegi de la seva boca formant bromera.

La Porfíria
En particular el tipus de porfíria eritropoiètica congènita o mal de Günther, produïda per una anomalia genètica i hereditària, s'ha alçat amb el títol de "malaltia dels vampirs", però, tot i curiosa i mereixedora d'estudi, no serveix per explicar les formes epidèmiques del vampirisme pel fet que és molt poc freqüent o escassament diagnosticada.
La malaltia es caracteritza bioquímicament per una alteració genètica de l'activitat de l'enzim encarregada de metabolitzar les porfirines pigments precursors del grup Hemo component de l'hemoglobina que s'encarrega del transport d'oxigen en la sang i li dóna el seu característic color vermell. El resultat és una acumulació excessiva en els teixits d'aquestes substàncies, la qual cosa clínicament es manifesta en una sèrie de símptomes, signes i complicacions que coincideixen amb certes característiques atribuïdes vampirs del folklore, com són:
  • Fotosensibilitat: El dipòsit de porfirines a la pell produeix una hipersensibilitat a certes radiacions de l'espectre solar (les de 400 nm de longitud d'ona i en menor grau les de 500 a 600 nm), el que desencadena un procés de producció de peròxids que, en alliberar oxigen atòmic en els teixits, provoca destrucció cel·lular, manifestat per un fort envermelliment, esquerdament i sagnat de la pell; formació de butllofes que s'infecten fàcilment; formació d'erosions i úlceres que en cicatritzar deixen marques i deformacions a la zona afectada . A més, l'organisme, en un intent de protegir la pell del sol, desenvolupa hirsutisme o creixement anormal del pèl al front, pòmuls i extremitats i en zones inusuals com els palmells de les mans, característica que per exemple Bram Stoker inclou en la seva novel·la en descriure per primera vegada al comte Dràcula.
  • Deformitats facials o "fàcies vampírica": Produïda quan les lesions facials són extenses, reincidents i mutilants, destruint els llavis (que deixen la dentadura al descobert, donant l'aparença a les dents de ser més grans que el que és normal), els cartílags del nas, mostrant frontalment els forats nasals, o els auriculars, donant ocasionalment un aspecte punxegut a les orelles. Igualment, amb l'acumulació de porfirines dels ulls poden aparèixer de color vermellós i en les dents apareix l'anomenada eritrodòncia pel dipòsit porfirínic a la dentina.
  • Pal·lidesa extrema i ansietat per la sang: Els defectes en la producció d'hemoglobina produeixen anèmia amb tota la seva simptomatologia característica, de la qual és destacable la pàl•lida imatge clàssica del vampir. Un tractament habitual de l'anèmia és l’ús les transfusions de sang o del grup Hemo, que no només milloren l'anèmia sinó que frenen la producció de porfirines i molts atribueixen que per aquesta raó els pacients tenen ansietat per la sang. Antigament la terapèutica mèdica per les anèmies incloïa beure sang d'altres animals, el cert és que els sucs digestius la destrueixen i per tenir cert benefici i que pogués absorbir una mínima part del grup Hemo, el pacient hauria d'ingerir més quantitat que la que es necessita via intravenosa.
  • Intolerància a l’all: Aquesta hortalissa, part dels elements clàssics per espantar vampirs, que es fa servir des de temps antics en atribuir-li propietats antisèptiques, antiparasitàries, expectorants o hipotensa, pel que sembla segons estudis recents produiria un bloqueig de la coagulació de la sang en inhibir l'agregació plaquetària i un dels seus elements, el disulfur d'alil, d'altra banda, podria destruir el grup Hemo, la qual cosa podria augmentar el malestar del pacient amb porfíria.
  • Dissociació emocional o mental del pacient: Aquest tipus de porfíria no trastorna, curiosament, la sensació de benestar del malalt, encara que pel tipus de vida a què es troba sotmès és freqüent que s'alterin les facultats mentals, la qual cosa podria explicar les obsessions i crueltats que s'atribueixen als vampirs.
  • Prevalença entre grups familiars: Encara que la porfíria no explica bé les epidèmies de vampirs, s'ha intentat associar-la al mite per la seva prevalença entre grups poblacionals tancats o famílies donat el seu mecanisme de transmissió genètica, basant-se en el dret de cuixa que en la societat feudal era freqüent, la qual cosa suposa la transmissió del material genètic del noble senyor feudal afectat de porfíria a les famílies dels seus servents o del poble pla, produint diversos casos en un mateix període i amb relativa freqüència, explicant així la prevalença en l'entorn familiar del supòsit vampir original. D'altra banda, entre les diverses varietats de la porfíria (especialment a l'aguda intermitent, clapada i coproporfíria) pot desencadenar crisi per la ingesta d'alcohol o per l'estrès intens que es ocasionaria amb relativa facilitat en l'àmbit supersticiós de la població crèdula amb els vampirs

Traducció d'un article de Fernando Marquez a Diario del Misterio

Cap comentari: