dissabte, 30 d’agost de 2008

El piuixén

El piuixén – de la llengua dels maputxes (Mapudungun) piwixeny, “Assecar a la gent” –, conegut a diverses zones de l’oest de sud-americà com a piuchén, pihuchén, pihuychén, pihuichén, piwuchén i piguchén, és una criatura pertanyent a la mitologia maputxe, posteriorment també introduïda a la mitologia de Chiloé. Aquest ésser llegendari es coneix a la zona de la costa propera al nord de Lima, i el centre i sud de Xile. Amb aquesta paraula també es designa la rata penada (vampir comú) Desmodus rotundus, cosa que fa probable que aquest mamífer hagi donat origen, si més no parcial, a la llegenda. Recentment se l’ha identificat amb la bèstia llegendària contemporània del xuclacabres.
La forma d’aquesta bèstia varia. Generalment presenta l’aspecte d’una colobra voladora. Però a més es pot manifestar-se com, serp, au, peix, quadrúpede, granota, rata penada i fins a humanoide. O pitjor, una barreja d'elles. Es diu que a més que els seu cos està cobert de pastura, arbustos i cilindres retorçats, a manera de ganxudes banyes i altres estructures que sobreïxen del cos de la criatura.Dins la tradició maputxe la criatura és habitualment identificada amb una serp alada que habita els boscos. Les seves ales voladores li creixen quan ha arribat a la seva maduresa. Presenta una longevitat increïble i en arribar a la vellesa, es transforma en un pardal de la grandària d'un gall, o un gall d'indi jove; però igual de sanguinari que en la seva altra forma. A més es caracteritza per tenir una força tan poderosa que pot tirar grans arbres. Per a la tradició de Chiloé, fins i tot, pot alçar gegantines onades que fan naufragar les embarcacions que estiguin prop d'ell.
Aquest ésser s'alimentaria de sang. Es creu comunament que s’adhereix a l'interior dels troncs buits dels arbres a les nits i en els dies de calor excessiva. Encara que s’oculta durant el dia, les persones poden saber a on ha estat, perquè deixa empremtes de sang mitjançant un excrement roig que xorra dels arbres on viu. També es pot saber de la seva presència en escoltar els aguts i estridents xiulets que emet.
Es diu que viu prop dels llacs i rius, on la seva presència ocasiona gran pànic, ja que produeix una substància tan irritant que al ser transmesa per l'aire o per l'aigua, ocasiona erupcions a la pell, molt semblants a la sarna. A més aquells que tenen la mala sort de contemplar-lo, poden quedar petrificats com a conseqüència de la seva intensa mirada, que li serveix per captivar i que després li pugui succionar la sang, provocant de vegades la seva mort. Igualment, quan els habitants d'una casa es tornen dèbils i esquàlids i ja s'ha descartat la presència colo-colo o del basilisc xilot, la seua malaltia innevitablement procedeix del iuixén.
Encara que pot atacar als humans, açò és força excepcional. Més comunament s'alimenta de la sang que succiona de les ovelles, cabres o altres animals. Tanmateix no fa cap mal als ramats de cabres o altres animals de color blanc. Quan aflaqueix el bestiar sense una causa aparent, es suposa que es deu a l’atac d’aquesta criatura. En alguns camps, als ramats d'ovelles se'ls posa sis o més cabrons, perquè la sang d'aquests animals és massa forta, segons la creença, i espanta als piuixens.
La gent i els quadrúpedes només queden fora de perill si es traslladen a altres llocs, o si hi ha pel mig un riu o una zona lacustre. Però si per diversos motius no es pot abandonar l’indret on s’està alimentant la criatura, se l’ha de combatre mitjançant la intervenció d'un matxi (machi), un guaridor maputxe, que conegui la cerimònia màgica per a foragitar-lo del lloc. Així mateix per a exterminar-lo, s’ha de cobrir amb una tela forta l'arbre en què està amagat, perquè així no pugui fugir la bèstia i de seguida prendre-li foc.