Sava Savanović

Sava Savanović (en ciríl·lic Сава Сaвановић), és un vampir els recorreguts del qual formen part del folklore de l’oest de Sèrbia. El personatge es va fer popular gràcies a Milovan Glišić (1847-1908), una de les figures principals del moviment literari conegut com "realisme serbi". Glišić es va inspirar en les històries que narraven els llauradors sobre Sava per a escriure en 1880 el seu conte Posle devedeset godina (Noranta anys després). El relat de Glišić va servir de base al seu torn la pel·lícula Leptirica (Лептирица, papallona), una producció de la televisió sèrbia de 1973.

Sava va viure en el segle XVIII. En vida treballava en un molí d’aigua situat al costat del rierol Rogačica, prop de Zarožje, en el municipi de Bajina Bašta. Al morir Sava va tornar com a vampir, rondant pels llocs que va freqüentar en vida. Cada nit rondava prop del vell molí fent víctimes entre els llauradors de la regió, especialment entre aquells que s’acostaven al molí per a moldre el gra, als que xuplava la sang provocant-los la mort.

Rogačica, prop d’una aldea fundada al segle XII, Zarožje, en el municipi de Bajina Bašta. Al morir Sava va tornar com a vampir, passejant pels llocs que va freqüentar en vida. Cada nit rondava prop del vell molí fent víctimes entre els llauradors de la regió, especialment entre aquells que s’acostaven al molí per a moldre el gra, els que dessagnava provocant-los la mort.

Encara és possible visitar "el molí del vampir", una atrotinada estructura de fusta. Que serveix per a fer fotos als turistes. S’accedeix a través d’un camí solitari que transcorre entre les fagedes des del poble de Petnica, a 5 quilòmetres de la ciutat de Saljevo.

El molí és propietat des de fa diverses dècades de la família Jagodići, de la que pren nom l’edifici actualment: Jagodića vodenica (el molí dels Jagodići). Hi ha una entrevista en Serbi a la xarxa a un dels membres de la família, Radoslav Jagodić que comenta "No tinc por de Sava Savanović. No hi ha vampirs aquí", comentant a més com el molí va deixar de funcionar en els anys 50, en els temps del seu avi Miloš Jagodić.

I continua: "La llegenda de Sava Savanović fa temps que existeix en la nostra terra i alguns narraven històries, especialment antigament, quan es creia en els vampirs. Jo he pernoctat totalment només en aquest molí unes cinquanta vegades almenys i mai ha passat res."

Radoslav a més té la seva pròpia teoria sobre com va prosperar la llegenda sobre el vampir: "Va ser per esta zona on els bandits es dedicaven a robar i a coses pitjors. Recordo que quan jo era un xiquet no passaven dos o tres setmanes sense que aparegués algú amb el coll trencat..." Segons Radoslav els bandits impulsaven les històries sobre vampirs que rondaven el camí, per a propalar la por i evitar que els buscaren a ells com a causants dels crims que es cometien en la regió.

Sava apareix també de forma fugaç en l’obra Strah I Njegov Sluga ("Por i el seu criat") de l’autora sèrbia Mirjana Novaković.

Però el seu possible interès com a reclam ha convertit en notícia a Sava darrerament; inclús fora de les fronteres sèrbies. A l’abril algunes agències d’informació distribuïen la notícia que l’aldea de Zarožje, que compta amb uns mil habitants, i en els muntanyes del qual va actuar el vampir, ha començat una batalla legal contra la veïna Valjevo, ciutat d’uns 60.000 habitants. La disputa va començar quan aquesta última va utilitzar la imatge del vampir com a reclam publicitari en una fira de turisme. L’aldea de Zarožje considera que els han robat una llegenda pròpia, que forma part de la seva "herència cultural". Branko Stevanovic, director del Centre Turístic de Bajina Bašta, municipi a què pertany l’aldea, va declarar que "els habitants de Zarožje protesten i no entregaran al seu vampir".

Per la seva banda la ciutat de Valjevo, al·lega que la història de Sava està també lligada a la seva. Per un costat el no mort també va estar fent de les seves en els seus muntanyes; i d’una altra, al·leguen que va ser en Grada, prop de Valjevo, on va nàixer Milovan Glišić, qui va immortalitzar el vampir amb el seu relat, de manera que tots els habitants de la ciutat han crescut coneixent els recorreguts de Sava com quelcom seu.

La idea d’usar la imatge del vampir com a figura per a promocionar el turisme de la regió va partir de Vladimir Krivosejev, de l’associació turística "Valjevo per a vosaltres", qui afirma que hi ha sentit moltes històries sobre Sava a ciutadans de Valjevo i contornada. En les seves declaracions a l’agència EFE acusava els paisans de l’aldea de Zarožje de voler usar esta controvèrsia com una manera de promocionar-se ells mateixos quan es van donar compte de l’èxit que va tindre la idea d’utilitzar al vampir com a imatge de l’oferta turística de Valjevo.

El relat de Glišić, "Noranta anys després", en el que Sava apareixia com a vampir va inspirar la pel·lícula Leptirica (Лептирица, Papallona), rodada per a televisió iugoslava l'any 1973 i dirigida per Djordje Kadijevic, autor també del guió. 

Una de les escenes de la pel·lícula

Sinopsi del film

L’acció comença amb una escena en què el vell moliner Vule (interpretat per Toma Kuruzovic) s’alarma en escoltar uns estranys sorolls; però acaba adormint-se. Transcorregut un temps la pedra del molí deixa de funcionar, un ciri s’apaga i apareix un estrany ser pelut, de pell ennegrida, envoltat en un hàbit negre. Les seves mans mostren unes ungles llargues com a urpes i en la seva boca dents llargues i esmolats. La criatura es llança al coll del moliner, li mossega brutalment, i xupa la seva sang fins a matar-lo.

Esta escena dóna pas a una altra en què un jove granger sense molts recursos, Strahinja (Rotar Bozovic), s’enamora de la filla de l’alcalde. La xicota, una bella xica de llarga cabellera roja, s’anomena Radojka (Mirjana Nikolic). El seu pare, Zivan (Slobodan Perović), no veu amb bons ulls esta relació i no permetrà que un granger sense recursos es casi amb la seva filla. Desesperat, Strahinja abandona el poble i se’n va a Zarožje, on troba uns llauradors que parlen sobre la maledicció del molí. Amb Vule, ja són quatre els moliners que han mort en un any. Temen que Sava el vampir ha tornat. Ningú d’entre ells vol ser moliner; però Strahinja accepta i passa la nit en el molí.

Allí sobreviu a males penes a l’atac del vampir i confirma els grangers que ha vist a Sava Savanović. Els llauradors decideixen visitar a Mirjanicka, la dona més vella del poble veí, per a tractar d’esbrinar on està soterrat el vampir. Segons l’anciana la tomba està sota un om al costat d’una rasa. Com no la troben un dels llauradors suggereix utilitzar un vell procediment: es necessita un semental, una estaca i aigua beneïda.

El cavall es deté en un cert lloc del bosc. Seguint el costum caven allí i troben per fi el taüt. Abans de clavar l’estaca el sacerdot que els acompanya es persigna: "En el nom del Pare, del Fill, de l’Esperit Sant. Amén." Després besa la seva creu i resa unes oracions en eslau antic. Colpejant amb un pic claven una estaca en el fèretre i aboquen un cànter d’aigua beneïda en el forat. Però en aquest moment escapa del fèretre una papallona què tracten de capturar sense èxit. Agraïts amb Strahinja, els llauradors de Zarožje l'animen i li ajuden a emportar-se a Radojka sense que el seu pare s’assabenti.

Per fi se celebra la boda. Però la nit abans Strahinja, burlant la vigilància que seguint el costum han imposat en la porta de la núvia, es cola en l’habitació de la jove mentre està dormint. Al despullar-la descobreix un forat ensangonat sobre el seu pit, com el que produiria una estaca. Radojka es desperta i a l’obrir els ulls es transforma en un horrible criatura de pell ennegrida i coberta de pèls, i horribles i esmolats dents. La criatura es llança al coll de Strahinja quan pretén fugir. Amb ella a l’esquena corre fins a la tomba del vampir, on aconsegueix desfer-se a la fi de la seva maligne abraçada.

Ficat en la rasa on van trobar la tomba del vampir extreu l’estaca ensangonada del taüt. En mirar fora comprova que la camisa de dormir blanc de Radojka està allí, però ella no. Envoltada en vestimentes negres surt del taüt i Strahinja clava l’estaca en el seu pit just quan es tira sobre d’ell. La pel·lícula acaba amb una escena a l’alba sobre la tomba, amb el cos del jove jaient immòbil en el sòl mentre una papallona mou les ales posada sobre el seu cap. L’estaca està al seu costat, però no hi ha rastres del cos del vampir.

El film va tenir un enorme impacte i pràcticament no hi ha serbi que, sent petit en la dècada dels 70, no la recordi, perquè segons sembla va ser emesa en un horari en què molts encara estaven alçats, en un país on no eren normals aquests tipus de films. Sembla que inclús algun adult va quedar profundament impressionat per la història. Ni ha prou en dir que a Skopje, actual capital de Macedònia, un espectador va morir de por veient la pel·lícula.



Informació procedent majoritàriament del web en espanyol de Javier Arries