Segons l'autor de del web pratdip.net, David Izquierdo Zafra, els dips donen nom al poble de Pratdip (Baix Camp), però el tema no sembla tan clar si fems cas el Onomasticon Cataloniae de Coromines que dóna un orifen etimològic que no té res a veure amb aquests animalets.
Diu Izquierdo, que segons la tradició, els dips eren uns gossets de color fosc que vivien a les rodalies del poble. Com és natural deurien seguir sovint els traginers i, per la nit, els homes s'espantaven en contemplar només uns ulls ferotges que els escodrinyaven. També deurien atacar els ramats i, seguint Izquierdo, a es limitaven a veure's la sang de les seves víctimes, el que els donaria la fama vampírica.
Ara bé a la viquipèdia es diu que els dips només eren una forma de fer agafar por als borratxos del poble i evitar així que es dediquessin a beure més del compte, fet que resulta més creïble. Sigui com sigui, no es conta que mai se'n capturés o matés cap, però durant el segle XIX desaparegueren per sempre.
Aquestes bestioles estaven ja representades en el retaule de Santa Marina de 1602. També es trobava en el de 1730, on es retallava el relleu negre del dip, sobre un fons daurat, amb la cua aixecada i una llengua vermellosa que eixia de la boca amenaçadora, conferint-li un aspecte diabòlic. També s'utilitza en el segell municipal des de 1700.L'actual escut oficial de Pratdip (veure imatge superior), està datat de 2005 i inclou un simpàtic i esquemàtic dip.
Joan Perucho, s'inspirà en aquesta llegenda per a la seva novel·la Les històries naturals (1960), on el dip és un vampir amb similituds al de Bram Stoker, però situat en les guerres carlines.
Ara bé a la viquipèdia es diu que els dips només eren una forma de fer agafar por als borratxos del poble i evitar així que es dediquessin a beure més del compte, fet que resulta més creïble. Sigui com sigui, no es conta que mai se'n capturés o matés cap, però durant el segle XIX desaparegueren per sempre.
Aquestes bestioles estaven ja representades en el retaule de Santa Marina de 1602. També es trobava en el de 1730, on es retallava el relleu negre del dip, sobre un fons daurat, amb la cua aixecada i una llengua vermellosa que eixia de la boca amenaçadora, conferint-li un aspecte diabòlic. També s'utilitza en el segell municipal des de 1700.L'actual escut oficial de Pratdip (veure imatge superior), està datat de 2005 i inclou un simpàtic i esquemàtic dip.
Joan Perucho, s'inspirà en aquesta llegenda per a la seva novel·la Les històries naturals (1960), on el dip és un vampir amb similituds al de Bram Stoker, però situat en les guerres carlines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada