tag:blogger.com,1999:blog-68343244538317027362023-07-19T08:32:24.703+02:00VampirismeSobre vampirs i temes afins.Unknownnoreply@blogger.comBlogger10125tag:blogger.com,1999:blog-6834324453831702736.post-35513355971396196932013-01-02T11:28:00.006+01:002013-01-02T11:32:26.001+01:00Sava Savanović (II)<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://vampirisme.blogspot.com/2010/06/sava-savanovic.html" target="_blank">Sava Savanović</a> torna a ser protagonista i de nou pel mateix tema.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els vampirs venen i els serbis no volen quedar-se marginats d'un negoci del qual tenen matèria prima de primera qualitat, puix els vampirs són una tradició encara viva en aquell país. Que llanguiex, certament, però viva.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A finals del novembre pasat es va publicar que les autoritats locals de Zarožje, havien advertit la seva població que es previngués contra els possibles atacats de Sava Savanović. La causa era l'enfonsament del molí dels Jagodićii i l'estranya fressa que hom havia sentit al bosc. </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La tradició diu que Sava Savanović vivia en aquest molí on segava la vida dels pagesos que anaven a moldre-hi el gra.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ara, sense un habitatge digne, el vampir estaria cercant una nova llar de manera que per evitar mals sobre la població se li demana que protegeixi les finestres i portes dels immobles amb alls, i les estances de la cases amb creus beneïdes. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9l7H2Vx6s5DIrjGlPcyc-TDwW02cTZ6sojkgOkIQqyKttzMjXMcor2yj1Bvt_VSzdTyWUHlY2gr5b2sHVKHd07j63kI2xZbZA25JrQkxNegDzD1QNxr51Ob0UWXNagjLIUl2Ys1MIZ1U/s1600/moli.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" eea="true" height="383" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9l7H2Vx6s5DIrjGlPcyc-TDwW02cTZ6sojkgOkIQqyKttzMjXMcor2yj1Bvt_VSzdTyWUHlY2gr5b2sHVKHd07j63kI2xZbZA25JrQkxNegDzD1QNxr51Ob0UWXNagjLIUl2Ys1MIZ1U/s400/moli.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El molí de Jagodićii, on segons la tradició romania el comdenant Sava Savanović </span></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6834324453831702736.post-60150275643843991592012-05-23T10:45:00.000+02:002012-05-23T10:45:06.766+02:00Nacionalisme i vampirisme segons Tomislav Longinovic<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZElJId3skWPHUIiqQoOLDArX8X2PsqCiHandxPMxCwq509D0Nd1zTnmRPK_fEpdhfvup1pnHmltjJtiWeqkzx3e_iAv1uCC9N1ZIAtD05L4hS3qnwrCspgVnXuMTrYQStRPOc6ysG1X8/s1600/Longinoviv.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZElJId3skWPHUIiqQoOLDArX8X2PsqCiHandxPMxCwq509D0Nd1zTnmRPK_fEpdhfvup1pnHmltjJtiWeqkzx3e_iAv1uCC9N1ZIAtD05L4hS3qnwrCspgVnXuMTrYQStRPOc6ysG1X8/s400/Longinoviv.jpg" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;"> Tomas Longinovic (University of Wisconsin-Madison)</span></div>
<br />
Tomislav Longinovic és un professor de llengües eslaves i literatura a la University of Wisconsin.-Madison (EUA). Actualment és ciutadà americà, però va néixer i créixer a Belgrad, capital de l’antiga Iugoslàvia, on va viure fins el 1982. Des de llavors aquest antic estat s’ha esberlat formant 7 nous estats independents. </div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
Una dècada de guerres civils, especialment a Bòsnia i al Kosovo va costar mils de vides i va sumar el terme “neteja ètnica” al vocabulari d’eufemismes sanguinaris.
Longinovic percep que la història li ha imposat la carrega de com explicar com un estat amb tanta cultura i història desaparegués en tal sagnant fratricidi a les darreries del segle XX. </div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
Podria trobar-se la resposta només en judicis racionals a partir dels quals la gent suposadament pren decisions? O més aviat resideixen en allò que Longinovic anomena “l’imaginari”.</div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
Segons aquest concepte les nacions requereixen unes arrels, una història, un propòsit i longevitat, el que es podria anomenar una línia de sang. En molt sentits això li recorda el mite del vampir sanguinari –la que ha acabat imposant-se en l’imaginari popular. Una criatura antropomorfa que beu sang per aconseguir la immortalitat. Metafòricament parlant, les nacions “beuen” la sang dels seus joves guerrers als quals envia ala batalla.</div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
L’any 1995 quan a Iugoslàvia encara es patien les violents conseqüència dels enfrontament, Longinovic estava treballant en un projecte de literatura de l’Est d’Europa. Observant que el mite del vampir no és en cap lloc més intens que en els Balcans, va aprofitar l’oportunitat de crear un vincle metafòric entre el vampir i la convulsió nacionalista que estava destruint el seu país.</div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
Aquesta idea ha anat germinant fins a convertir-se en un curs bianual que omple les 300 places en els deu primers minuts des que s’obra la matrícula, mostrant la fascinació que els vampirs tenen per als estudiants de grau. I l’any passat, Duke University Press va publicar <i>Vampire Nation</i>, un tractat acadèmic sobre els usos i abusos de la imaginació.</div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
Després de la Segona Guerra Mundial, Iugoslàvia es va convertir en un estat comunista multi ètnic. La seva dissolució va començar el 1991 i igual que en el cas de la Unió Soviètica, el nacionalisme es va convertir en la única “idea dominant”, segons Longinovic. Els estats en els quals s’ha convertit (Sèrbia, Montenegro, Bòsnia, Kosovo, Croàcia, Eslovènia i Macedònia) representen per a aquests professor un nacionalisme propi que és “una identitat ressuscitada del passat.” Longinovic opina que “les noves pressions per a convertir-se en serbi, o croata o macedoni, van causar un enorme trauma, estrès i violència, especialment a les àrees de barreja on molta gent no podia decidir a quin grup ètnic pertanyia.”</div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
I aquesta confusió i la cerca d’una identitat recorden a Longinovic les narracions de vampirs que ell havia escoltat dels seus avis. Diversos mites vampírics –llegendes sobre la inmortalitat, criatures fosques que beuen sang o altrament extreuen les forces vitals– han existit sempre des dels temps de l’Antic Testament, assenyala Longinovic.</div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
Aquest mites i llegendes ofereixen comprensió sobre la psicologia, la economia, la història i la política del desastre Iugoslau. “La nació es basa en el concepte de sang comuna i el vampir és l’anvers d’això – sang aliena– , sang manllevada d’altres per a fer possible la pròpia vida.”
En ambdós casos, diu el lingüista, “la sang és el lligam en el temps, del passat cap al futur.</div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
El nacionalisme també té a veure amb el territori comú que és exigit per la ‘nostre pròpia’ gent. En algunes narracions [Dràcula de Bram Stoker], el vampir transporta la seva pròpia terra. És la barreja de sang i terra el que forma part del discurs nacionalista.El vampir es converteix en el costat fosc del discurs nacional.”</div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
El vampir balcànic –un repulsiu i gras camperol– contrasta amb el pulcre noble amb esmòquing de la novel·la d’Stoker. Però encara que Dràcula va redefinir la tipologia vampírica, encara serveix per a un propòsit polític en etiquetar els Balcans com una terra d’horror i violència per als lectors d’Europa Occidental. Els persistents efectes de la novel·la són evidents, indica Longinovic, quan la gent li pregunta si es segur viatjar als Balcans.
El mite del vampir ha estat utilitzat per a d’altres propòsits polítics, afegeix Longinovic, La pel·lícula alemanya <i>Nosferatu</i>, “contenia la imatge popular dels jueus com ‘una altra cultura’ especialment en el nas ganxut del vampir principal”.
Els contes de vampirs donen suport als temes nacionalistes mitjançant el reforç de la lluita constant contra l’intrús (l’estrany), diu Longinovic. “La transmissió d’aquest trauma és crucial. Segons es recordin de traumàtics els passats governs, viuràs el del present”, afegeix.</div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
Els contes sagnants de la poesia èpica Sèrbia, per exemple, reforcen l’amarga memòria de la dominació turca de Sèrbia, la qual va acabar el 1878, després de 4 segle. “Hi ha cançons que parteixen de l’època de dominació turca, que perpetuen la vergonya generació darrera de generació, i criden a la revenja. I això va preparar el camí per a la guerra entre la majoria cristina de Sèrbia i la majoria musulmana de Bòsnia.</div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
En una espiral mortífera de retroalimentació, la creuada per una venjança nacional és propicia per al mite vampíric i aquest dóna de menjar el nacionalisme. “En el nacionalisme, la gent sempre proclama que estimen el seu país o odien els altres, és sempre emocional, més que raonable,” diu Longinovic. “D’on surt aquest amor? És necessari examinar-ho. Com s’elaboren aquestes emocions? Com la gent acaba en aquests actes de salvatgisme? </div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
El nacionalisme és com un vampir, conclou Longinovic. “És alguna cosa que mai acaba. Sempre està buscant noves víctimes”. </div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
Adaptació de "<a href="http://www.news.wisc.edu/20699" target="_blank">Tracking the vampire in myth, culture and politics</a>", 22 de maig de 2012. </div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6834324453831702736.post-30422453259900521052011-01-17T08:27:00.002+01:002011-01-17T13:40:00.832+01:00Falses explicacions mèdiques del fenomen del vampirisme<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Encara que s’ha documentat perfectament que les malalties tenen molt poc o res a veure amb la creença del vampir, és freqüent trobar articles, blocs i webs que intenten explicar aquesta creença per mitjans mèdics. Aquestes són els mals més associats amb el vampirisme.</span> </b></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><b>La Pesta </b></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">La pesta, malaltia infecciosa produïda per la Yersinia pestis i transmesa per les puces de les rates i altres rosegadors, és la més factible per explicar en forma simple però versemblant les epidèmies de vampirs en l'edat mitjana. Precisament aquest fenomen també és descrit com a rerefons de la història principal d'un vampir en obres cinematogràfiques com el Nosferatu de Murnau o de Herzog. </div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Durant el segle XIV, especialment en Prússia oriental, Silèsia i Bohèmia, per evitar el contagi les víctimes de la malaltia eren enterrades prematurament sense constatar la mort clínica. Molts d'aquestes víctimes van patir per això una llarga i atroç agonia, infligint ferides en el seu intent d'escapar de les seves tombes. No és estrany, per tant, que en l'exhumació es trobessin al cadàver conservat i amb taques de sang, el que a falta d'una millor explicació estimulés la imaginació supersticiosa de la gent atribuint una condició de vampirs. </div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><b>El carboncle o àntrax </b></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Aquesta malaltia molt contagiosa, capaç de crear gravíssimes epidèmies, produïda pel Bacillus anthracis que es pot transmetre dels animals a l'home, podria semblar la simptomatologia d'una víctima d'un vampir. Els afectats presenten febre alta, set intensa, convulsions, dificultat respiratòria i al·lucinacions que s'atribueixen a la manca d'oxigen, amb una sensació d'asfíxia que podia ser expressada per part de la víctima com l'estrangulació a mans d'un vampir. </div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><b>L'anèmia</b> </div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Aquesta malaltia clàssica, sovint associada a les anteriors, consistent en un dèficit en la quantitat o qualitat dels glòbuls vermells de la sang encarregats de transportar l'oxigen a tot el cos, també pot explicar la creença en l'afectació dels veïns i familiars reunits en el presumpte vampir. Les suposades víctimes presentaven una forta pal•lidesa acompanyada d'intensa fatiga, cansament i respiració entretallada, símptomes i signes clínics que es poden explicar amb aquest trastorn que no sempre es deu a la pèrdua de sang, sinó que forma part també del quadre d'una desnutrició, ja sigui per falta d'adequada alimentació per les pròpies malalties, o les caresties degudes a les guerres, quan no per dejunis amb motivacions religioses que tenien l'objectiu de purgar els pecats i veure's lliure del perill de la pesta. </div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><b>La ràbia </b></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">La ràbia, infecció viral del sistema nerviós, és la malaltia transmissible que científicament explicaria adequadament el mite del vampir, especialment quan el seu auge a Europa coincideix amb epidèmies d'aquesta afecció durant els segles XVI i XVII, en particular la ocorreguda a Hongria entre 1721 i 1728. </div><ul style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><li>Es transmet als humans generalment per mossegada d'animals com gossos, llops i ratpenats, portadors habituals de la malaltia i que en el folklore han estat relacionats amb els vampirs. Un metge anònim ja esmentava el 1733 que el vampirisme era una malaltia contagiosa d'una naturalesa semblant a la que sobrevé després de la mossegada d'un gos rabiós.</li>
<li>Durant el període d'incubació i fase preclínica (habitualment entre 1 any i 3 mesos), pot manifestar-se amb sensacions anormals com parestèsies, dolor a la zona de mossegada i simptomatologia inespecífica inicial (febre, pèrdua de gana, fatiga, depressió, por, ansietat i somnis angoixants) assemblant-se a una progressiva transformació de la persona en un vampir.</li>
<li>La fase clínica, corresponent a una encefalitis donada la predilecció del virus per afectar el sistema límbic (important en el control de les emocions i la conducta), es caracteritza per un quadre de "ràbia furiosa" consistent en símptomes, similars als assignats al vampir folklòric, com són: inquietud i agitació creixents que poden arribar fins a la agressivitat, insomni persistent i alteració del ritme del son, i modificacions de la conducta sexual expressades com hipersexualitat. A causa de freqüents espasmes musculars a la cara, faringe i laringe, el pacient emet sons roncs i ofegats amb una retracció dels llavis de manera que apunten les dents com si fos un animal. Una exaltació dels reflexos, pot causar accessos de furor maníac enfront de petits estímuls, com lleus contactes, corrents d'aire, llum i sorolls, certs olors o excitacions mínimes com veure la seva imatge reflectida en un mirall. Els malsons i les al·lucinacions també solen estar presents en aquest tipus de quadre florit de la ràbia que generalment és mortal.</li>
<li>L'espasme muscular i els reflexos anormals en faringe produeixen característicament un rebuig del pacient a l'aigua el que s'anomena hidrofòbia, nom pel qual es coneix també a aquesta malaltia, causat pels intensos dolors en intentar empassar aigua o simplement amb la seva visió (seria extrapolable a l'aigua beneïda?). Els problemes per empassar la seva pròpia saliva, causen que aquesta s'acumuli i gotegi de la seva boca formant bromera. </li>
</ul><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><b>La Porfíria </b></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">En particular el tipus de porfíria eritropoiètica congènita o mal de Günther, produïda per una anomalia genètica i hereditària, s'ha alçat amb el títol de "malaltia dels vampirs", però, tot i curiosa i mereixedora d'estudi, no serveix per explicar les formes epidèmiques del vampirisme pel fet que és molt poc freqüent o escassament diagnosticada. </div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">La malaltia es caracteritza bioquímicament per una alteració genètica de l'activitat de l'enzim encarregada de metabolitzar les porfirines pigments precursors del grup Hemo component de l'hemoglobina que s'encarrega del transport d'oxigen en la sang i li dóna el seu característic color vermell. El resultat és una acumulació excessiva en els teixits d'aquestes substàncies, la qual cosa clínicament es manifesta en una sèrie de símptomes, signes i complicacions que coincideixen amb certes característiques atribuïdes vampirs del folklore, com són: </div><ul style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><li>Fotosensibilitat: El dipòsit de porfirines a la pell produeix una hipersensibilitat a certes radiacions de l'espectre solar (les de 400 nm de longitud d'ona i en menor grau les de 500 a 600 nm), el que desencadena un procés de producció de peròxids que, en alliberar oxigen atòmic en els teixits, provoca destrucció cel·lular, manifestat per un fort envermelliment, esquerdament i sagnat de la pell; formació de butllofes que s'infecten fàcilment; formació d'erosions i úlceres que en cicatritzar deixen marques i deformacions a la zona afectada . A més, l'organisme, en un intent de protegir la pell del sol, desenvolupa hirsutisme o creixement anormal del pèl al front, pòmuls i extremitats i en zones inusuals com els palmells de les mans, característica que per exemple Bram Stoker inclou en la seva novel·la en descriure per primera vegada al comte Dràcula.</li>
<li>Deformitats facials o "fàcies vampírica": Produïda quan les lesions facials són extenses, reincidents i mutilants, destruint els llavis (que deixen la dentadura al descobert, donant l'aparença a les dents de ser més grans que el que és normal), els cartílags del nas, mostrant frontalment els forats nasals, o els auriculars, donant ocasionalment un aspecte punxegut a les orelles. Igualment, amb l'acumulació de porfirines dels ulls poden aparèixer de color vermellós i en les dents apareix l'anomenada eritrodòncia pel dipòsit porfirínic a la dentina.</li>
<li>Pal·lidesa extrema i ansietat per la sang: Els defectes en la producció d'hemoglobina produeixen anèmia amb tota la seva simptomatologia característica, de la qual és destacable la pàl•lida imatge clàssica del vampir. Un tractament habitual de l'anèmia és l’ús les transfusions de sang o del grup Hemo, que no només milloren l'anèmia sinó que frenen la producció de porfirines i molts atribueixen que per aquesta raó els pacients tenen ansietat per la sang. Antigament la terapèutica mèdica per les anèmies incloïa beure sang d'altres animals, el cert és que els sucs digestius la destrueixen i per tenir cert benefici i que pogués absorbir una mínima part del grup Hemo, el pacient hauria d'ingerir més quantitat que la que es necessita via intravenosa.</li>
<li>Intolerància a l’all: Aquesta hortalissa, part dels elements clàssics per espantar vampirs, que es fa servir des de temps antics en atribuir-li propietats antisèptiques, antiparasitàries, expectorants o hipotensa, pel que sembla segons estudis recents produiria un bloqueig de la coagulació de la sang en inhibir l'agregació plaquetària i un dels seus elements, el disulfur d'alil, d'altra banda, podria destruir el grup Hemo, la qual cosa podria augmentar el malestar del pacient amb porfíria.</li>
<li>Dissociació emocional o mental del pacient: Aquest tipus de porfíria no trastorna, curiosament, la sensació de benestar del malalt, encara que pel tipus de vida a què es troba sotmès és freqüent que s'alterin les facultats mentals, la qual cosa podria explicar les obsessions i crueltats que s'atribueixen als vampirs.</li>
<li>Prevalença entre grups familiars: Encara que la porfíria no explica bé les epidèmies de vampirs, s'ha intentat associar-la al mite per la seva prevalença entre grups poblacionals tancats o famílies donat el seu mecanisme de transmissió genètica, basant-se en el dret de cuixa que en la societat feudal era freqüent, la qual cosa suposa la transmissió del material genètic del noble senyor feudal afectat de porfíria a les famílies dels seus servents o del poble pla, produint diversos casos en un mateix període i amb relativa freqüència, explicant així la prevalença en l'entorn familiar del supòsit vampir original. D'altra banda, entre les diverses varietats de la porfíria (especialment a l'aguda intermitent, clapada i coproporfíria) pot desencadenar crisi per la ingesta d'alcohol o per l'estrès intens que es ocasionaria amb relativa facilitat en l'àmbit supersticiós de la població crèdula amb els vampirs</li>
</ul><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Traducció d'un article de Fernando Marquez a <i>Diario del Misterio</i></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6834324453831702736.post-28913426784380712902010-11-01T11:07:00.000+01:002010-11-01T11:07:09.646+01:00La llegenda de Jure Grando<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Més de dos segles abans que Bram Stoker inundés la cultura popular amb el seu Dràcula, un vampir croat anomenat Jure Grando ja sembrava el terror entre els pobletans d’Ístria. </div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">El llegat d’aquest vampir segueix avui viu com a atracció turística en Kringa, la semideserta localitat croat on va viure, va morir, es va alçar de la tomba i va ser novament mort pels seus paisans.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Al cementeri del poble, cap tomba porta el seu nom i ningú sap donar pista d’ella. "Aquesta tomba mai va existir", va assegurar amb lúgubre fastig a EFE una dona en el cementeri local.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">"Els veïns probablement van enderrocar i van cobrir la tomba per por de que Grando tornés com a vampir per a maltractar-los", va explicar amb un misteriós somriure Igor Rajko, empleat del museu dedicat al vampir. "Hi ha sepulcres sense nom", va afegir enigmàtic.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Un d’ells, un imponent sepulcre anònim, va resistir tots els intents de ser fotografiat o filmat per la reportera: entre tots els arxius, només aquests bloquejaven contínuament l’ordinador en una curiosa falla tècnica. O alguna cosa més.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">La llegenda narra que Grando va ser un llaurador que va morir el 1656 i es va transformar en un malèfic ser que s’alçava de la seva tomba.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">El vampir abusava sexualment de la seva pròpia viuda, qui va descriure amb horror com el cadàver del seu espòs se li apareixia amb un somriure espantós, la boca sagnant i fent un soroll horripilant esforçant-se per respirar.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Per a posar fi al malefici, el rector va assaltar el vampir amb un crucifix</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Demandant que deixés d’aterrir-los.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Encara que les llàgrimes van sortir dels ulls de l’espectre, Grando va continuar aterrint a l’aldea fins al punt que un grup de pobletans el van atrapar i van tractar de perforar el seu cor amb estaques d’arç.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">La història explica que ni tan sols el remei més conegut contra els vampirs va produir efecte i que les nits següents Grando es va venjar dels seus agressors: tocava a les portes de què li havien atacat i en cada casa alguna persona moria després de grans patiments com si algú li haguera xuplat la sang.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">No va ser fins a 1672 quan, en un nou intent de posar fi a la maledicció, nou audaços pobletans i el rector van acordar degollar la criatura malèfica mentre descansava a la tomba.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">El més valent entre ells, un cert Stipan Milasic, va aconseguir després d’una batalla feroç tallar-li el cap mentre el vampir saltava i cridava horriblement. De la ferida va sortir-ne tanta sang que va cobrir als presents. Quan va vessar de la tomba, el monstre finalment es va rendir.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Des de llavors la pau va tornar a Kringa. La mateixa pau inalterada que ara pertorben només els turistes interessats en el vampir.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Al cafè "Jure Grando" se serveixen còctels especials com la "Sang de vampir", el "Petó de vampir" i el "Orgasme vampíric".</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Al restaurant "Danijela" se serveixen plats com "Pollastre diabòlic", embotits de sang i "Venjança de vampir", un gelat d’all, un tradicional repel·lent de vampirs.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Al cafè s’organitzen festivals de literatura fantàstica i el contigu Museu de Jure Grando s’ofereix objectes de la tradició popular com a taüts i un antic receptari contra vampirs.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Una de les receptes és un preparat de mel que les "donzelles assaltades sexualment de nit per algun vampir" han de fregar sobre "els llocs vergonyosos" per a alliberar-se del malfactor.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">El vampir d’Ístria va ser ja descrit en 1689 per l’historiador eslovè Johann Weichard Von Valvasor a <i>L’Honor del ducat de Craim</i>. També Herman Hesse es va referir a ell en 1925 en una obra sobre llegendes de bruixeria i espectres.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">"Jure Grando és el més antic vampir documentat a Europa, amb nom i cognom, any d’aparició, testimonis, fins a la descripció del seu caràcter", va comentar a EFE l’escriptor croat Borís Peric.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">Peric, que va estudiar a fons aquest fenomen, va assegurar que la figura de "Jure viu avui en la de Dràcula" ja que el cas va inspirar, a través de Valvassor, la literatura d’horror del romàntic segle XIX.</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">EFE, 30 de novembre de 2010</span><br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6834324453831702736.post-76127438413732284682010-06-06T20:17:00.004+02:002010-06-08T20:40:09.697+02:00Sava Savanović<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Sava Savanović (en ciríl·lic Сава Сaвановић), és un vampir els recorreguts del qual formen part del folklore de l’oest de Sèrbia. El personatge es va fer popular gràcies a Milovan Glišić (1847-1908), una de les figures principals del moviment literari conegut com "realisme serbi". Glišić es va inspirar en les històries que narraven els llauradors sobre Sava per a escriure en 1880 el seu conte <i>Posle devedeset godina</i> (<i>Noranta anys després</i>). El relat de Glišić va servir de base al seu torn la pel·lícula Leptirica (Лептирица, papallona), una producció de la televisió sèrbia de 1973. </span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Sava va viure en el segle XVIII. En vida treballava en un molí d’aigua situat al costat del rierol Rogačica, prop de Zarožje, en el municipi de Bajina Bašta. Al morir Sava va tornar com a vampir, rondant pels llocs que va freqüentar en vida. Cada nit rondava prop del vell molí fent víctimes entre els llauradors de la regió, especialment entre aquells que s’acostaven al molí per a moldre el gra, als que xuplava la sang provocant-los la mort.</span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Rogačica, prop d’una aldea fundada al segle XII, Zarožje, en el municipi de Bajina Bašta. Al morir Sava va tornar com a vampir, passejant pels llocs que va freqüentar en vida. Cada nit rondava prop del vell molí fent víctimes entre els llauradors de la regió, especialment entre aquells que s’acostaven al molí per a moldre el gra, els que dessagnava provocant-los la mort. </span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Encara és possible visitar "el molí del vampir", una atrotinada estructura de fusta. Que serveix per a fer fotos als turistes. S’accedeix a través d’un camí solitari que transcorre entre les fagedes des del poble de Petnica, a 5 quilòmetres de la ciutat de Saljevo.</span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">El molí és propietat des de fa diverses dècades de la família Jagodići, de la que pren nom l’edifici actualment: Jagodića vodenica (el molí dels Jagodići). Hi ha una <a href="http://www.politika.rs/rubrike/Srbija/Sava-Savanovic-josh-cheka-da-postane-brend.lt.html">entrevista en Serbi a la xarxa</a> a un dels membres de la família, Radoslav Jagodić que comenta "No tinc por de Sava Savanović. No hi ha vampirs aquí", comentant a més com el molí va deixar de funcionar en els anys 50, en els temps del seu avi Miloš Jagodić. </span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">I continua: "La llegenda de Sava Savanović fa temps que existeix en la nostra terra i alguns narraven històries, especialment antigament, quan es creia en els vampirs. Jo he pernoctat totalment només en aquest molí unes cinquanta vegades almenys i mai ha passat res." </span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Radoslav a més té la seva pròpia teoria sobre com va prosperar la llegenda sobre el vampir: "Va ser per esta zona on els bandits es dedicaven a robar i a coses pitjors. Recordo que quan jo era un xiquet no passaven dos o tres setmanes sense que aparegués algú amb el coll trencat..." Segons Radoslav els bandits impulsaven les històries sobre vampirs que rondaven el camí, per a propalar la por i evitar que els buscaren a ells com a causants dels crims que es cometien en la regió. </span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Sava apareix també de forma fugaç en l’obra <i>Strah I Njegov Sluga</i> ("<i>Por i el seu criat</i>") de l’autora sèrbia Mirjana Novaković. </span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Però el seu possible interès com a reclam ha convertit en notícia a Sava darrerament; inclús fora de les fronteres sèrbies. A l’abril algunes agències d’informació distribuïen la notícia que l’aldea de Zarožje, que compta amb uns mil habitants, i en els muntanyes del qual va actuar el vampir, ha començat una batalla legal contra la veïna Valjevo, ciutat d’uns 60.000 habitants. La disputa va començar quan aquesta última va utilitzar la imatge del vampir com a reclam publicitari en una fira de turisme. L’aldea de Zarožje considera que els han robat una llegenda pròpia, que forma part de la seva "herència cultural". Branko Stevanovic, director del Centre Turístic de Bajina Bašta, municipi a què pertany l’aldea, va declarar que "els habitants de Zarožje protesten i no entregaran al seu vampir". </span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Per la seva banda la ciutat de Valjevo, al·lega que la història de Sava està també lligada a la seva. Per un costat el no mort també va estar fent de les seves en els seus muntanyes; i d’una altra, al·leguen que va ser en Grada, prop de Valjevo, on va nàixer Milovan Glišić, qui va immortalitzar el vampir amb el seu relat, de manera que tots els habitants de la ciutat han crescut coneixent els recorreguts de Sava com quelcom seu. </span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">La idea d’usar la imatge del vampir com a figura per a promocionar el turisme de la regió va partir de Vladimir Krivosejev, de l’associació turística "Valjevo per a vosaltres", qui afirma que hi ha sentit moltes històries sobre Sava a ciutadans de Valjevo i contornada. En les seves declaracions a l’agència EFE acusava els paisans de l’aldea de Zarožje de voler usar esta controvèrsia com una manera de promocionar-se ells mateixos quan es van donar compte de l’èxit que va tindre la idea d’utilitzar al vampir com a imatge de l’oferta turística de Valjevo. </span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">El relat de Glišić, "Noranta anys després", en el que Sava apareixia com a vampir va inspirar la pel·lícula <i>Leptirica</i> (<i>Лептирица</i>, <i>Papallona</i>), rodada per a televisió iugoslava l'any 1973 i dirigida per Djordje Kadijevic, autor també del guió. </span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><br />
<object height="300" width="410"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/4-eN09M972w&hl=en_US&fs=1&rel=0&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/4-eN09M972w&hl=en_US&fs=1&rel=0&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="410" height="300"></embed></object><br />
<br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Una de les escenes de la pel·lícula</span></div><br />
<br />
<b><span style="font-size: small;">Sinopsi del film</span></b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> L’acció comença amb una escena en què el vell moliner Vule (interpretat per Toma Kuruzovic) s’alarma en escoltar uns estranys sorolls; però acaba adormint-se. Transcorregut un temps la pedra del molí deixa de funcionar, un ciri s’apaga i apareix un estrany ser pelut, de pell ennegrida, envoltat en un hàbit negre. Les seves mans mostren unes ungles llargues com a urpes i en la seva boca dents llargues i esmolats. La criatura es llança al coll del moliner, li mossega brutalment, i xupa la seva sang fins a matar-lo. </span></div></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Esta escena dóna pas a una altra en què un jove granger sense molts recursos, Strahinja (Rotar Bozovic), s’enamora de la filla de l’alcalde. La xicota, una bella xica de llarga cabellera roja, s’anomena Radojka (Mirjana Nikolic). El seu pare, Zivan (Slobodan Perović), no veu amb bons ulls esta relació i no permetrà que un granger sense recursos es casi amb la seva filla. Desesperat, Strahinja abandona el poble i se’n va a Zarožje, on troba uns llauradors que parlen sobre la maledicció del molí. Amb Vule, ja són quatre els moliners que han mort en un any. Temen que Sava el vampir ha tornat. Ningú d’entre ells vol ser moliner; però Strahinja accepta i passa la nit en el molí. </span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Allí sobreviu a males penes a l’atac del vampir i confirma els grangers que ha vist a Sava Savanović. Els llauradors decideixen visitar a Mirjanicka, la dona més vella del poble veí, per a tractar d’esbrinar on està soterrat el vampir. Segons l’anciana la tomba està sota un om al costat d’una rasa. Com no la troben un dels llauradors suggereix utilitzar un vell procediment: es necessita un semental, una estaca i aigua beneïda. </span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">El cavall es deté en un cert lloc del bosc. Seguint el costum caven allí i troben per fi el taüt. Abans de clavar l’estaca el sacerdot que els acompanya es persigna: "En el nom del Pare, del Fill, de l’Esperit Sant. Amén." Després besa la seva creu i resa unes oracions en eslau antic. Colpejant amb un pic claven una estaca en el fèretre i aboquen un cànter d’aigua beneïda en el forat. Però en aquest moment escapa del fèretre una papallona què tracten de capturar sense èxit. Agraïts amb Strahinja, els llauradors de Zarožje l'animen i li ajuden a emportar-se a Radojka sense que el seu pare s’assabenti. </span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Per fi se celebra la boda. Però la nit abans Strahinja, burlant la vigilància que seguint el costum han imposat en la porta de la núvia, es cola en l’habitació de la jove mentre està dormint. Al despullar-la descobreix un forat ensangonat sobre el seu pit, com el que produiria una estaca. Radojka es desperta i a l’obrir els ulls es transforma en un horrible criatura de pell ennegrida i coberta de pèls, i horribles i esmolats dents. La criatura es llança al coll de Strahinja quan pretén fugir. Amb ella a l’esquena corre fins a la tomba del vampir, on aconsegueix desfer-se a la fi de la seva maligne abraçada. </span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Ficat en la rasa on van trobar la tomba del vampir extreu l’estaca ensangonada del taüt. En mirar fora comprova que la camisa de dormir blanc de Radojka està allí, però ella no. Envoltada en vestimentes negres surt del taüt i Strahinja clava l’estaca en el seu pit just quan es tira sobre d’ell. La pel·lícula acaba amb una escena a l’alba sobre la tomba, amb el cos del jove jaient immòbil en el sòl mentre una papallona mou les ales posada sobre el seu cap. L’estaca està al seu costat, però no hi ha rastres del cos del vampir. </span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">El film va tenir un enorme impacte i pràcticament no hi ha serbi que, sent petit en la dècada dels 70, no la recordi, perquè segons sembla va ser emesa en un horari en què molts encara estaven alçats, en un país on no eren normals aquests tipus de films. Sembla que inclús algun adult va quedar profundament impressionat per la història. Ni ha prou en dir que a Skopje, actual capital de Macedònia, un espectador va morir de por veient la pel·lícula.</span><br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Informació procedent majoritàriament del web en espanyol de Javier Arries</span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6834324453831702736.post-61802925146547150842009-03-16T15:59:00.006+01:002010-06-08T20:39:23.466+02:00Divulgada la troballa a Itàlia les restes d'un vampir<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkme0X4IURN0qQnnpa1s9X_GPcUQW4eG8KUW8rSdNrPGNA49bqyqWbEaQUgdiYPWzxgK9bn4yWXQl7CwiETruZIxc4NsTK5Q6fqhrjaAznnxOlVZLTVkmGBSysNRtxTTbg-wfY71CMXnw/s1600/Venezia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkme0X4IURN0qQnnpa1s9X_GPcUQW4eG8KUW8rSdNrPGNA49bqyqWbEaQUgdiYPWzxgK9bn4yWXQl7CwiETruZIxc4NsTK5Q6fqhrjaAznnxOlVZLTVkmGBSysNRtxTTbg-wfY71CMXnw/s400/Venezia.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">L'antropòleg forense italià Matteo Borrini ha donat a conèixer aquests dies a la premsa els descobriment da dos anys del cadàver d'una dona en una fossa comuna de 1576 a l'illa de Lazzaretto Nuovo, a Venècia. El cos tenia incrustat un maó a la boca perquè es considerava que era una vampiressa i volien evitar que seguís "mossegant", segons ha pogut confirmar ara després dels estudis d'odontologia forense.</span><br />
<span style="font-family: verdana;">A l'Edat Mitjana, Venècia va patir diverses plagues que van dur la població a enterrar milers de persones en fosses comunes com la trobada per Borrini. La investigació apunta que en l'època es pensava que els vampirs d'alguna manera s'alimentaven de mastegar els altres morts i que podien transmetre malalties. Per això, la convenció indicava que calia introduir-li un objecte a la boca perquè deixés d'alimentar-se i morís definitivament.Borrini ha indicat que ha arribat a la conclusió que en el segle XVI es van pensar que aquesta dona era una vampiressa després d'estudiar diversos tractats com el </span><i style="font-family: verdana;">Dissertatio historico-philosophica de masticatione mortuorum</i><span style="font-family: verdana;">, escrit pel teòleg protestant Philippus Rohr el 1679. </span><span style="font-family: verdana;"><br />
<br />
Agències</span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6834324453831702736.post-29694641948701480522009-02-14T13:52:00.000+01:002009-02-15T14:50:17.381+01:00La llegenda dels dips<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAu5IsCbBUTWmkwfvlE0do9iHbu9avYSSkHWkAQ26qIMXnC7BmpgQve_MZ9XGtOoFJm_uKovUJyq7m4e3Rlmty9vWsiidbQTpbSb9I54dhRnJkGQ4Tz6NyjOpbxnTPvjdV29NlOEAyGAc/s1600-h/escut.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 165px; height: 225px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAu5IsCbBUTWmkwfvlE0do9iHbu9avYSSkHWkAQ26qIMXnC7BmpgQve_MZ9XGtOoFJm_uKovUJyq7m4e3Rlmty9vWsiidbQTpbSb9I54dhRnJkGQ4Tz6NyjOpbxnTPvjdV29NlOEAyGAc/s400/escut.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5303017010747597298" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;">Segons l'autor de del web <a href="http://www.pratdip.net/pagines/dip.php">pratdip.net</a>, David Izquierdo Zafra, els dips donen nom al poble de Pratdip (Baix Camp), però el tema no sembla tan clar si fems cas el </span><span style="font-style: italic;font-size:85%;" >Onomasticon Cataloniae</span><span style="font-size:85%;"> de Coromines que dóna un orifen etimològic que no té res a veure amb aquests animalets. </span></div><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"> </div><div style="text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:verdana;">Diu Izquierdo, que segons la tradició, els dips eren uns gossets de color fosc que vivien a les rodalies del poble. Com és natural deurien seguir sovint els traginers i, per la nit, els homes s'espantaven en contemplar només uns ulls ferotges que els escodrinyaven. També deurien atacar els ramats i, seguint Izquierdo, a es limitaven a veure's la sang de les seves víctimes, el que els donaria la fama vampírica.</span><br /></span><span style=";font-family:verdana;font-size:85%;" >Ara bé a la </span><span style="font-size:85%;"><a style="font-family: verdana;" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Dip">viquipèdia</a></span><span style=";font-family:verdana;font-size:85%;" > es diu que els dips només eren una forma de fer agafar por als borratxos del poble i evitar així que es dediquessin a beure més del compte, fet que resulta més creïble. Sigui com sigui, no es conta que mai se'n capturés o matés cap, però durant el segle XIX desaparegueren per sempre. </span><span style="font-size:85%;"><br /></span><span style=";font-family:verdana;font-size:85%;" >Aquestes bestioles estaven ja representades en el retaule de Santa Marina de 1602. També es trobava en el de 1730, on es retallava el relleu negre del dip, sobre un fons daurat, amb la cua aixecada i una llengua vermellosa que eixia de la boca amenaçadora, conferint-li un aspecte diabòlic. També s'utilitza en el segell municipal des de 1700.L'actual escut oficial de Pratdip (veure imatge superior), està datat de 2005 i inclou un simpàtic i esquemàtic dip.</span><span style="font-size:85%;"><br /></span><span style=";font-family:verdana;font-size:85%;" >Joan Perucho, s'inspirà en aquesta llegenda per a la seva novel·la <span style="font-style: italic;">Les històries naturals </span>(1960), on el dip és un vampir amb similituds al de Bram Stoker, però situat en les guerres carlines. </span><br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1AdP4xZN3f_iZRYU6imdXotafea-xU9b0RDQiUQHBqgbAnaBmiuicMtONvBWd1RcvrlNn3uGqiuPICftBBM11v8WRRERWYUuW9SrNhE1VZtkpIXMdQFDH4xo-xXYrXCaB40vScKt5E2Y/s1600-h/retauledip.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 422px; height: 116px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1AdP4xZN3f_iZRYU6imdXotafea-xU9b0RDQiUQHBqgbAnaBmiuicMtONvBWd1RcvrlNn3uGqiuPICftBBM11v8WRRERWYUuW9SrNhE1VZtkpIXMdQFDH4xo-xXYrXCaB40vScKt5E2Y/s400/retauledip.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5303016690100770306" border="0" /></a><span style=";font-family:verdana;font-size:85%;" >Retaule de 1602 de Santa Marina</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1AdP4xZN3f_iZRYU6imdXotafea-xU9b0RDQiUQHBqgbAnaBmiuicMtONvBWd1RcvrlNn3uGqiuPICftBBM11v8WRRERWYUuW9SrNhE1VZtkpIXMdQFDH4xo-xXYrXCaB40vScKt5E2Y/s1600-h/retauledip.jpg"><br /><br /><br /></a></div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6834324453831702736.post-58125292919632162512008-11-03T19:35:00.003+01:002008-11-03T20:21:28.365+01:00Traducció de l’entrada “vampir” a la versió francesa de la viquipèdia<span style="font-family:Arial;"></span><p></p><div style="text-align: justify;font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;">Aquesta és l’entrada en francès de la viquipèdia. Encara que presenta algunes inexactituds, i hi ha un manca considerable de fonts, m’ha semblat interessant traduir-la. He intentat mantenir l’estructura original del text tot i que sigui a costa de sacrificar una mica la qualitat literària, no gaire bona a l’original, per cert. He suprimit algun detall intranscendent que era manifestament incorrecte o bé sense gaire sentit fora de la francofonia. Els títols dels llibres i pel·lícules sense versió catalana, he adoptat en alguns casos el criteri de traduir el títol de manera que s’aproximés el més possible a la versió original o que en respecti el seu sentit. En altres he optat per deixar l’original anglès, o la seva traducció a aquesta llengua en el cas de les produccions orientals. El que no s’ha modificatés la bibliografia perquè cap de les fonts citades s’ha traduït encara, tret de les traduccions franceses de les citacions del <i>Dràcula</i> d’Stoker que s’han canviat per <a href="http://www.cercle-v.org/Dracula.htm">la versió catalana de Silvia Aymerich</a>. </span> </div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div style="text-align: justify;"><span><span>El vampir és una criatura quimèrica ni viva ni morta, que segons el folklore i la superstició populars, surt de la tomba per xuclar la sang dels éssers vius per tal de treure’n la força vital. La llegenda dels vampirs troba els seus orígens en les tradicions mitològiques antigues on es troben éssers llegendaris dotats de característiques dels vampirs en totes les cultures del món. </span></span><br /><span><span>El vampir va ser popularitzat al començament del segle XVIII i va emergir més específicament a Europa oriental, especialment als Balcans. En aquestes tradicions folklòriques, els vampirs eren descrits com aparicions en mortalla que, visitant els seus familiars, causaven mort i desolació al veïnatge. A la mateixa època, el benedictí francès Augustin Calmet, el descriu com una «aparició en cos», distingint-se així de les aparicions immaterials (fantasmes o esperits) (1).</span></span></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El personatge més carismàtic i sofisticat del vampir de les ficcions modernes va aparèixer amb la publicació el 1819 del llibre <i>El Vampir</i> de John Polidori en el qual el personatge de l’heroi no-mort s’inspira en el seu pacient Lord Byron. El llibre va aconseguir força èxit però és l'obra que Bram Stoker va escriure el 1897, <i>Dràcula</i>, continua sent la quinta essència del gènere, establint una imatge del vampir popular de les obres de ficció encara que estigui molt allunyat dels seus avantpassats folklòric del quals no conserva més alguns trets específics.</p><h2><span class="mw-headline">El vampir a la Història</span></h2><p style="text-align: justify;">Els contes de vampirs apareixen molt aviat, però trobaran el seu moment àlgid en el segles XVII i XVIII, quan els relats de vampirs es fan més nombrosos.</p><h3><span class="mw-headline"><span style="font-weight: normal;">A l’antiguitat</span></span></h3><p style="text-align: justify;">A la Grècia antiga, les ombres del regne de l’Hades són llamineres de la sang de les víctimes (2).<br />Els antics temien vagar per la Terra si no eren enterrats per la seva família o els seus amics ja que el descans definitiu venia de la incineració, el que explica el mite de Polinices, Aristeu, Plató i Demòcrit que sostenien que l’ànima pot romandre amb els morts privats de sepultura. Les ànimes desgraciades i errants es deixen atreure llavors per l’olor sang. Un es pot referir a Porfiri<br />de Tir (<i>Dels sacrificis</i>, c. II «Del verdader culte»). Els endevins se servien llavors d’aquestes ànimes per endevinar els secrets i tresors. Tenint coneixement de la seva presència, els homes van buscar mitjans per apaivagar-los o oposar-s’hi. A Certa, segons Pausànies, s’enfonsava un clau al cap de certs morts. Ovidi també parlarà dels vampirs. Teòcrit assenyala també les empuses (espectres multiformes de la nit que podent convertir-se en monstres innominables o en criatures del somni, també anomenats dimonis de migdia).</p><p style="text-align: justify;">A l'Imperi romà, es promulgà la llei Jus Pontificum segons la qual els cossos no havien de ser deixats sense sepultura. A més, les tombes eren protegides contra els lladres i enemics. Les violacions eren considerades com sacrilegi i eren castigades amb la mort. En la mitologia trobem la Làmia, una vampira necròfaga, reines dels súcubs que devoren els fetus i que espanten els nens a la nit (Horaci, <i>Art poètica</i>, 340). De la Làmia vénen les làmies, més necròfagues que vampirs: lascives, onejants, serpentines, àvides de luxúria i de mort, als peus de cavall i als ulls de drac. Atreien els homes per devorar-los i es poden assemblar als súcubs. S’assenyalen també les estrigues, dimonis femelles alades proveïdes de pic, així designats a causa dels seus crits aguts, i els omosceles, dimonis amb peus de ases que atacaven els viatgers perduts...</p><h3><span class="mw-headline">Edat Mitjana i Edat moderna</span></h3><p style="text-align: justify;">Al <span class="romain">segle</span> XII, els vampirs eren considerats tan nombrosos a Anglaterra que eren cremats per calmar la passió popular. Més tard, al segle XIV, Herenberg cita precisament dos casos en 1337 i 1347: els presumptes culpables de vampirisme van ser empalats i cremats. Igualment, al segle <span class="romain">XV,</span> les epidèmies de pesta són l'ocasió per a la població (sobretot a Europa de l'Est) d'un verdader frenesí antivampir. Es veu aparèixer al <span class="romain">segle</span> XVI, la primera gran figura del vampirisme: la comtessa hongaresa Elizabeth Bàthory. A Moràvia, el bisbe d'Olmütz, davant la multiplicació de les queixes dels pobletans de la regió, va organitzar comissions d'enquestes. El primer cas de vampirisme amb nom i cognom i estudiat mínimament és el de Michael Casparek, en el 1718. El seu cas va ser objecte d'una enquesta oficial, al petit poble de Liptov a Hongria. Desgraciadament, molt poques dades en han arribat fins a nosaltres. </p><p style="text-align: justify;">La paraula «vampir» apareix per primera vegada el 1725, quan un informe presenta l'exhumació del recentment mort Peter Plogojowitz un pagès serbi, que continua sent encara fins avui el cas més cèlebre de vampir històric al món. Ve llavors el cas d'Arnold Paole, soldat i camperol austrohongarès mort el 1726 i a l'origen de dues epidèmies de «vampirisme» de les quals la segona, el gener de 1731, va ser objecte d'un report detallat pel metge militar Johann Flückinger, generalment conegut sota el títol de Visum i Repertum. Aquest informe va ser abundantment reimpresa, tractat per Dom Calmet, i va fer escriure encara més tinta que el cas Plogojowitz. El més cèlebre continua sent tanmateix Sava Savanovi. Inicialment s’utilitzà el terme «vampyr». Un altre cas de vampirisme es el de Johannes Cuntius de Silèsia<span style="color:red;">.</span></p><p style="text-align: justify;">El vampirisme era per a l'Església catòlica (i per a Dom Calmet en particular) un assumpte seriós i polític (a la manera de la bèstia de Gévaudan). Les ànimes dels morts tenen tres alternatives: el Paradís, l’Infern o el Purgatori. Ara bé el vampir és un mort que no es troba en cap d'aquestes tres categories, ja que és una ànima que volta sobre la Terra. Simplement el fet de la seva pròpia<span style="color:green;"><br /></span>existència qüestiona doncs el dogma catòlic i per tant la potència de l'Església.<br /></p><h4 style="text-align: justify;"><span class="mw-headline">El cas Bàthory</span></h4><p style="text-align: justify;">La comtessa Elizabeth Bàthory és l’exemple històric més conegut en relació amb els vampirs. Aquesta aristòcrata hongaresa del segle <span class="romain">XVI</span> /<span class="romain">XVII</span>, hauria mort entre 100 i 600 noies, segons les llegendes populars, per banyar-se a la seva sang. Aquestes mateixes llegendes pretenen que considerava que banyar-se a la sang de noies podia permetre-li de continuar sent eternament jove. Encara que no presenti cap signe característic dels vampirs (no beu la sang), continua sent per a molts l'encarnació del costat aristocràtic del vampir, al contrari dels altres testimonis que, més tard, es referiran a pagesos.<br /></p><h4 style="text-align: justify;"><span class="mw-headline">El cas Vlad Drculea</span></h4><div style="text-align: justify;">Vlad III Basarab,anomenat Tepes («l'Empalador» en romanès) o encara Drăculea («fill del Drac» enromanès) està avui fortament associat al mite del vampir. Aquest príncep deValàquia del <span class="romain">segle</span> XV, que tenia reputació desanguinari, ha inspirat (tot i que de manera molt secundària) el<i> Dràcula</i>, la novel·la de ficció de Bram Stoker, que descriu un vampir a Transsilvània i al Regne <span class="romain">U</span>nit al segle XIX. Les nombroses versions del personatge tan a literatura com el cinema han acabat fent de Dràcula un personatge de la cultura popular mundial.</div><br /><h2><span class="mw-headline">Ciència i vampirisme</span></h2><p style="text-align: justify;">Diverses causes racionals podrien explicar nombrosos casos de suposats vampirisme o han pogut<br />alimentar les ficcions els en relació amb.</p><h3><span class="mw-headline">Patologies</span></h3><p style="text-align: justify;">Diferents patologies durant molt de temps sense explicació han pogut contribuir a l'edfificació de<br />les llegendes en relació amb els vampirs i dibuixar els seus trets específics.<br /></p><p style="text-align: justify;">La ràbia ha estat comparada amb el vampirisme per les fortes similituds en els símptomes i els comportaments dels que en són tractats: en els animals, comportament agressiu sobretot per la mossegada, hiperestèsia (sensibilitat excessiva dels sentits, a la llum, o a les olors, per exemple)... en els homes, aspecte pàl·lid, hidrofòbia... A més a més d'aquests símptomes que suggereixen similituds amb les llegendes sobre el vampirisme, la ràbia es propaga, entre altres per la mossegada d'animals, sobretot de ratpenat <i>vampirs</i>. Finalment, una epidèmia de ràbia castigava l’Europa de l'Est en el moment de l'aparició dels primers relats de vampirs.</p><p style="text-align: justify;">Es pot igualment mencionar, la tuberculosi del qual el seu mode de propagació s'assembla força a certs relats de vampirisme, el lupus erythematosus, la catalèpsia o inclús la <i>porfíria</i>, dèficit d'un dels enzims que intervenen en la degradació de l'hemoglobina que pot conduir a un envermelliment de l'orina després d'exposició a la llum o traduir-se en una hiperpilositat.</p><p style="text-align: justify;">D'altra banda, una malaltia ha estat sobrenomenada <i>malaltia dels vampirs</i>: la xeroderma pigmentosum. Els individus tractats no es poden exposar al raigs solars, sota pena de veure aparèixer greus lesions a nivell de la pell; la pell assoleix també un color molt pàl·lid a conseqüència d'un bronzejat totalment inexistent. A més, els malalts han d'evitar a qualsevol preu el consum d'all que allibera un enzim agressiu. Si bé tots aquests símptomes de la malaltia corresponen al mite dels vampirs, ha estat estudiada bé després dels primers relats de vampirs i les persones que n'eren tractades no havien de tenir doncs consciència dels efectes perjudicials de l'all i del sol sobre la seva salut.</p><p style="text-align: justify;">Finalment, una patologia rara anomenada vampirisme clínic és un comportament que consisteix en la ingestió de sang humana, la seva pròpia (autovampirisme) o la d'altri. Aquest comportament és generalment el símptoma d'un afecte psiquiàtric.</p><h3><span class="mw-headline">Altres elements</span></h3><p style="text-align: justify;">Altres elements han pogut alimentar les llegendes tals com els enterraments accidentals o els cadàvers ben preservats en terres riques en arsènic, que afavoreix la seva conservació. Els casos més cèlebres de vampirisme són assenyalats en el països ortodoxes, on la no-putrefacció és signe diabòlic (al contrari del catolicisme que la considera com un signe diví).</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><h2><span class="mw-headline">Els vampirs a les obres de ficció</span></h2><h3><span class="mw-headline">Els vampirs en la literatura</span></h3><p style="text-align: justify;">El tema del vampir ha inspirat els poetes i escriptors des que el 1748, Heinrich Augustin<span style="color:red;"> </span>von Ossenfelder escriu <i>Der Vampyr</i>.<br /></p><p style="text-align: justify;">El 1797, o sigui un segle abans de Bram Stoker, Goethe, a la La núvia de<i>Corint </i>aborda en forma de metàfora l'estat de no mort d'una noia jove alimentant-se de sang.</p><p style="text-align: justify;">El primer text anglès sobre aquest tema va ser <i>the Vampyre</i> de John Stagg el 1810. Però el primer personatge que va atreure l'atenció va ser Lord Ruthven, creat per John William Polidori el 1819 en el relat curt <i>El Vampir</i>. Cal destacar el context d'escriptura d'aquesta última narració. Durant una jornada plujosa Lord Byron va llançar un desafiament a, entre d’altres, John i Mary Shelley, amb l'objectiu d'escriure una narració posant en escena un esser mort viu. El primer es va aturar, però Mary Shelley va engendrar <i>Frankenstein</i>. Lord Byron, per la seva banda, mancat d'inspiració, va deixar les seves notes al seu secretari John William Polidori, que va treballar aquest esbós i va tenir un èxit immediat a Europa. De fet, la paternitat d'aquest relat va ser asprament discutida entre els dos escriptors i fos finalment atribuïda a Lord Byron.</p><p style="text-align: justify;">Amb la seva publicació, el tema del vampirisme es fa llavors ineludible i nombrosos autors britànics, alemanys, francesos el versionen: Théophile Gautier, Hoffman, Tolstoi, etc.<br /></p><p style="text-align: justify;">El següent pas significatiu ve del mà de Sheridan Le Fanu amb <i>Carmilla</i> el 1872. Presenta el vampir com una víctima del seu propi estat i s'oposa alhora al convencionalisme de la Gran Bretanya abordant el lesbianisme del personatge, sabent que l'homosexualitat era fortament condemnada.</p><p style="text-align: justify;">El 1897, Bram Stoker crea <i>Dràcula</i> que consagra el vampir personatge de ficció plenament.<br /></p><p style="text-align: justify;">Anne Rice contribuirà a fer retornar a una segona joventut al mite dels bevedors de sang, amb les seves <i>Cròniques dels vampirs</i> que debuten el 1976 amb l’obra <i>Entrevista amb un vampir</i>. En aquesta sèrie de novel·les, Anne Rice dóna una interpretació original dels orígens dels vampirs (3), i centra una bona part de l'obra al voltant de les interrogacions metafísiques i morals que poden tenallar els vampirs.</p><p style="text-align: justify;">Més recentment, en la saga de Stephenie Meyer iniciada el 2005, <i>Crepuscle, Lluna nova, Eclipsi</i><br />i <i>Aurora interrompuda</i>, els vampirs viuen entre els humans i porten una vida normal alimentant-se de manera única de sang animal.</p><h3><span class="mw-headline">Obres clàssiques</span><br /></h3><ul style="margin-bottom: 0cm;" type="disc"><li class="MsoNormal"><i>Dràcula</i> de Bram Stoker</li> <li class="MsoNormal"><i>Carmilla</i> de Sheridan Le Fanu.</li> <li class="MsoNormal"><i>El Vampir</i> de John William Polidori.</li> <li class="MsoNormal"><i>La dama pàl·lida</i>, d'Alexandre Dumas.</li></ul><h3><span class="mw-headline">Obres modernes</span></h3><p class="MsoNormal">Juvenils<br /></p><ul style="margin-bottom: 0cm;" type="disc"><li class="MsoNormal"><i>El petit vampir</i>, sèrie epònima per a nens d'Angela Sommer-Bodenburg.</li> <li class="MsoNormal"><i>Els Vampirs de Manhattan</i>, de Melissa de La Cruz.</li> <li class="MsoNormal"><i>Petit Vampir</i>, sèrie de Joann Sfar.</li></ul><p class="MsoNormal">Altres<br /></p><ul style="margin-bottom: 0cm;" type="disc"><li class="MsoNormal"><i>Timmy Valentine, trilogia de </i>S. P. Somtow</li> <li class="MsoNormal"><i>Enterrar l'ombra de </i>Storm Constantine</li> <li class="MsoNormal"><i>L’amor en les venes </i> i<i> Les ànimes perdudes, de </i>Poppy Z. Brite</li> <li class="MsoNormal"><i>Ulleres de sol quan arriba la fosca </i>Nancy Collins</li> <li class="MsoNormal"><i>Sóc llegenda </i>de<i> </i>Richard Matheson</li> <li class="MsoNormal"><i>Crepuscle</i>,<i> Lluna Nova</i>, i<i> Eclipsi, de </i>Stephenie Meyer</li> <li class="MsoNormal"><i>Alba daurada de </i>Lucius Shepard</li> <li class="MsoNormal"><i>Salem’s Lot </i>de<i> </i>Stephen King</li></ul><h3><span class="mw-headline">Els vampirs en el cinema</span><br /></h3><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">Després de representacions del Dràcula de Bram Stoker al teatre, el mite va ser adaptat al cinema. La primera pel·lícula va ser <i>Nosferatu el Vampir</i> de Friedrich Murnau l’any 1922. Aquesta pel·lícula li va valer persecucions judicials per part de la vídua de Stoker que considerava que la pel·lícula era una adaptació del llibre i que Murnau hauria d’haver pagat els drets d’adaptació al cinema.</p><div style="text-align: justify;"><i>Vampyr</i>: E<i>l somni de David Gray</i> (<i>Vampyr. Der Traum des Allan Grey</i>)és una pel·lícula del director danès Carl Theodor Dreyer estrenada el 1932. (Sinopsi: David Gray s’instal·la un vespre en l’hostal del poble deCourtempierre. Durant la nit, un vell li fa una visita i li confia un manualsobre vampirisme i els mitjans de fer-hi front. Des d’aquest instant, David hade fer front i desbaratar les trampes d'una dona vampir...)</div><p style="text-align: justify;">El 1931, Bela Lugosi interpreta en el cinema per primera vegada el paper de Dràcula en una pel·lícula de Tod Browning. Assumirà aquest paper quatre vegades en total. Queda com anècdota que Bela Lugosi va ser enterrat amb la capa de Dràcula. Va ser el 1956. El segon actor més representatiu del paper de Dràcula ha estat Christopher Lee que va aparèixer el 1958 a la pel·lícula de Terence Fisher <i>Dràcula</i>. Lee va interpretar aquest paper o similars en una desena de pel·lícules.</p><p style="text-align: justify;">El cinema ha estrenat des de llavors diverses pel·lícules de terror o bé paròdiques sobre el tema dels vampirs: <i>El Ball dels vampirs</i> de Polanski el 1967 (parodia) amb Sharon Tate; <i>Els Llavis vermells</i> el 1971 d'Harry Kümel; <i>L’Ànsia</i> de Anthony Scott el 1983 amb Catherine Deneuve i David Bowie; les dues parts de <i>Nit de por</i> de Tom Holland el 1985 i de Tommy Lee Wallace el 1988... Es pot anotar l'excel·lent remake del <i>Nosferatu</i> de 1922, <i>Nosferatu, el fantasma de la nit</i> (1978) de Werner Herzog, amb Klaus Kinski, Isabelle Adjani i Bruno Gans, amb una escenografia romàntica i de gran qualitat.</p><p style="text-align: justify;">Una mica al marge, al final dels anys 1960 i al començament dels anys 1970, el cineasta francès Jean Rollin va contribuir a erotitzar molt per força el mite en realitzacions d'un esteticisme d’una estètica molt personal.</p><p style="text-align: justify;">El 1987, apareixen dues pel·lícules produïdes als Estats Units, <i>Near Dark</i> i <i>Generació perduda</i> (<i>The Lost Boys</i>) que rellancen l'interès per les pel·lícules de Vampirs.</p><p style="text-align: justify;">Però no és fins al 1992 que el tema dels vampirs tornar amb força a les pantalles amb el <i>Dràcula<br /></i>de Francis Ford Coppola. Llavors, la producció de pel·lícules sobre aquest tema va augmentar i va permetre tant obres destacables com obres intranscendents (4).</p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">Algunes pel·lícules posteriors: </p><ul style="margin-bottom: 0cm;" type="disc"> <li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>Entrevista amb un vampir</i> de Neil Jordan, 1994; adaptació de la novel·la epònima d'Anne Rice.</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>Vapirs</i> de John Carpenter, 1998 ; segons la narració de John Steakley</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>Blade</i>, de Stephen Norrington, 1998</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>El petit vampir</i>, d'Uli Edel, 2000 ; segons les novel·les d'Angela<br />Sommer-Bodenburg</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>La Reina dels condemnats</i> de Michael Rymer, 2000; adaptació de la<br />novel·la epònima d'Anne Rice</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>Caçadors de vampirs</i> (<i>The era of vampires</i>) de Wellson Chin, 2002</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>Underworld</i> de Len Wiseman, 2003<br /></li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>Underworld: Evolution</i> de Len Wiseman, 2006</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>30 dies de nit</i> de David Slade, 2007</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>Twilight</i> de Catherine Hardwicke, 2008; adaptació de la novel·la <i>Crepuscle</i> d’Stephenie Meyer</li></ul><h3><span class="mw-headline">Animacions</span></h3><p style="text-align: justify;">Certs animacions japonès exploten també el tema dels vampirs, barrejant-lo amb la cultura tradicional nipona, el vampir oriental que és més prop d’un diable que del mort-vivent. </p><p style="text-align: justify;">Pel·lícules:<br /></p><ul style="margin-bottom: 0cm;" type="disc"><li class="MsoNormal"><i>Vampir Hunter D: Caçador de vampirs</i> d'Hideyuki Kikuchi, 1985.</li> <li class="MsoNormal"><i>Vampir Princess Miyu</i> de Naroumi Kakinouchi, 1988.</li> <li class="MsoNormal"><i>Blood: The Last Vampire</i> d'Hiroyuki Kitabuko, 2000.</li> <li class="MsoNormal"><i>Vampir Hunter D: Bloodlust</i> de Yoshiaki Kawajiri, 2000.</li> <li class="MsoNormal"><i>Herushingu </i>de Umanosuke Iida i Yasunori Urata, 2001</li></ul><br />Sèries d’animació<br /><ul style="margin-bottom: 0cm;" type="disc"><br /><li class="MsoNormal"><i>Vampir Host</i> de Kaori Yuki, 2004.</li> <li class="MsoNormal"><i>Trinity Blood</i> de Tomohiro Hirata, 2005.</li> <li class="MsoNormal"><i>Blood+</i> de Junichi Fujisaku, 2005.</li> <li class="MsoNormal"><i>Hellsing Ultimate</i> de Tomokazu Tokoro, 2006.</li> <li class="MsoNormal"><i>Vampir Knight</i> de Matsuri Hino, 2008.</li></ul><h3><span class="mw-headline">Els vampirs a la televisió</span></h3><p style="text-align: justify;">Els vampirs més coneguts de la televisió (Spike i Àngel) són personatges procedents del món creat per Joss Whedon en les sèries <i>Buffy, la caçavampirs</i> i <i>Àngel</i>. Aquests presenten molt poques de les característiques clàssiques dels vampirs. Però, els guions d’aquestes sèrie, representen essencialment una metàfora de les pors i de les angoixes que els adolescents han de fer front per fer-se adults, i que els joves adults han de superar per portar la seva vida.</p><p style="text-align: justify;">A la sèrie <i>Supernatural</i>, els germans Winchester lluiten igualment contra els vampirs. També es poden citar les sèries <i>Moonlight</i> i <i>Blood Ties</i>. A <i>Moonlight,</i> es descobreixen vampirs moderns, integrats a la societat contemporània. En aquesta sèrie, existeixen dos mitjans de desfer-se d’un<br />vampir: el foc o la decapitació. Una estaca paralitza el vampir i l’argent funciona com un verí sobre aquest.</p><p>La sèrie Ultraviolat ensenya científics lluitant contra Codi V.</p><p style="text-align: justify;">Les germanes Halliwell de la sèrie <i>Encantades</i> (<i>Charmed</i>) també s’han d’enfrontar als vampirs en diversos episodis. Aquests vampirs són dirigits per unes reines i aquesta raça és en conflicte amb els dimonis i els bruixots que els han expulsat de la societat infernal. Si es maten les reines dels vampirs, tots els sequaços moren igualment.</p><h3><span class="mw-headline">Còmics</span></h3><p>Els vampirs ocupen llocs rellevants en el còmic:<br /></p><ul style="margin-bottom: 0cm;" type="disc"><li class="MsoNormal"><i>Sóc un Vampir</i>, de Carlos Trillo i Eduardo Risso.</li> <li class="MsoNormal"><i>El Ball de la rata morta</i> de Jan Bucquoy i de Jean-François Charles.</li> <li class="MsoNormal"><i>El Gran Vampir</i> i <i>El Petit Vampir</i> de les sèries epònimes de Joann Sfar.</li> <li class="MsoNormal"><i>Hellsing</i>, mangues de Kta Hirano.</li> <li class="MsoNormal"><i>Rapinyaires </i>de Jean Dufaux i Enrico Marini.</li> <li class="MsoNormal"><i>Rèquiem, Cavaller Vampir</i>, de Pat Mills i Olivier Ledroit</li> <li class="MsoNormal"><i>El Príncep de la nit</i>, de Yves Swolfs</li> <li class="MsoNormal">30 days of night, de Steve Niles i Ben Templesmith</li><li class="MsoNormal"><br /></li></ul><h3><span class="mw-headline">Videojocs</span></h3><ul style="margin-bottom: 0cm;" type="disc"><li class="MsoNormal" style="color: black;"><i>BloodRayne</i></li> <li class="MsoNormal" style="color: black;"><i>Castlevania (sèrie)</i></li> <li class="MsoNormal" style="color: black;"><i>Caçadors nocturns</i> (<i>Vampirs</i>, <i>Darkstalkers</i><b>).</b></li> <li class="MsoNormal" style="color: black;"><i>Dirge of Cerberus: Final Fantasy VII</i>.</li> <li class="MsoNormal" style="color: black;"><i>El llegat de Kain</i>.</li> <li class="MsoNormal" style="color: black;"><i>Boktai</i>.</li> <li class="MsoNormal" style="color: black;"><i>Vampir: La Mascarada – Redempció</i>.</li> <li class="MsoNormal" style="color: black;"><i>Vampir: La Mascarada - Nissagues </i>aquests dos últims sent directament inspirats en jocs de rol. </li><br /></ul><h3><span class="mw-headline">Jocs de rol</span></h3><p style="text-align: justify;">Arquetipus del monstre de cara humana, el vampir apareix en molts jocs de taula (El Furor de Dràcula), de videojocs i de jocs de rol com l’arxienemic a enfrontar a l’últim episodi. Però igualment com a personatge a encarnar en els jocs de rol:<br /></p><ul style="margin-bottom: 0cm;" type="disc"><li class="MsoNormal"><i>Vampir: L’època medieval </i>(<i>The Dark Ages</i>).</li> <li class="MsoNormal"><i>Vampir: la Mascarada</i>.</li> <li class="MsoNormal"><i>Vampirs: la família de l’est </i>(<i>Kindred of the East</i>).</li> <li class="MsoNormal"><i>Vampir: el Rèquiem</i>.</li><br /></ul><h2><span class="mw-headline">Facultats atorgades als vampirs de ficcions</span></h2><p style="text-align: justify;">Segons els mites, llegendes o autors, el vampir disposa de forces o de febleses diferents. Així, a<br />la novel·la de Bram Stoker, les facultats de Dràcula són enumerades de manera precisa per un dels personatges, el doctor Van Helsing:</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">“El <i>nosferatu</i> no mor, com una abella, després d’haver picat una vegada. Ben al contrari, esdevé més forti té així, doncs, més poder per a fer el mal (...). A més disposa de la nigromància, que és,, tal com indica la seva etimologia ho indica, l’endevinació per mitjà dels morts, i tots els morts a qui es pot apropar estan a les seves ordres (...). Ell pot, dins les seves limitacions, aparèixer on i quan vol i en qualsevol de les formes que esculli. Té capacitat, en la seva àrea d’acció, de dirigir els elements: la tempesta, els núvols, el tro; domina i utilitza els animals mes vils: la rata, l’òliba, el rat-penat, l’arna, la guineu i el llop. Pot créixer o reduir la seva mida i, fins i tot, esfumar-se i aparèixer sense ser vist (5)”.</p><p style="text-align: justify;">El mateix personatge precisa tanmateix més endavant que diversos mitjans són utilitzables per eliminar el vampir :</p><p style="text-align: justify;">“És fins i tot més presoner que un esclau a al galera, que un boig a la seva cel·la . No pot anar allà on vulgui; ell que no pertany a la natura, ha d’obeir, així i tot, alguna de les seves lleis encara que no sapiguem per què.. No pot entrar en lloc si no hi ha algú de la casa que l’inviti a passar, encara que després hi pot tornar quan li plagui. El seu poder desapareix, com el de tots els éssers malignes, a l’alba. Només en determinats moments gaudeix d’una certa llibertat. Si no és al lloc que li correspon, només s’hi pot desplaçar al migdia, a l’albada o a la posta del sol (...). Així, doncs, mentrestant pot fer el que vol, dins dels seus límits, quan té la seva terra, el seu taüt. La seva casa-infern que li fa de llar, un lloc profà (...); i d’altra banda, només pot traslladar-se quan arriba<br />el moment. Diuen que tan sols pot passar la mar en la marea alta o amb les aigües en calma. A més, hi ha coses davant de les quals no té cap poder, com l’all –del que ja tenim proves– i els objectes sagrats com aquest símbol, el meu crucifix (...). Enfrontat amb ell és impotent i, en llur presència s’allunya guardant un respectuós silenci. Hi ha també més coses (...): un ram de roses silvestres sobre el seu taüt impedirà que se’n mogui; una bala sagrada disparada contra el fèretre el matarà, de manaera que sigui realment mort, igual com una estaca que li travessi el cor –ja en coneixem els resultats– o bé separar-li el cap del tronc li proporcionaran descans etern (6). </p><p style="text-align: justify;">A la primera pel·lícula que s’inspira en la novel·la, Nosferatu, Murnau no estableix més que un sol mitjà que permeti eliminar el vampir: una dona amb el cor pur ha de fer al comte que s’oblidi de la sortida del sol. És d’aquí on va néixer la creença en els efectes nocius dels raigs del sol sobre els vampirs, cosa que serà explotada en la majoria de les pel·lícules. D’altra banda, Murnau, com els altres cineastes, no detallen tant les facultats dels vampirs –per a alleugerar la trama, certament. Però els en atorguen d’altres; així, les pel·lícules en les quals va interpretar Bela Lugosi es va desenvolupar la idea que els vampirs posseïen un poder hipnòtic que els permet, sobretot, seduir eficaçment les dones.</p><p style="text-align: justify;">En el seu Dràcula, Coppola inventa noves regles. Així, el seu personatge principal és capaç de beure i de menjar. Es pot igualment desplaçar de dia - i no només a certes hores.</p><p>Així, el vampir:<br /></p><ul style="margin-bottom: 0cm;" type="disc"><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;">S’alimenta de sang.</li> <li class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ja ha mort i no potser aniquilat de nou més que per pràctiques especials: estaca al cor, clau al cap, una decapitació o una cremació (la tradició popular reclamava les quatre a la vegada (7). Ha de ser enterrat llavors a la cantonada d’una cruïlla (diverses variants).<br /></li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No està sotmès a envelliment.</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Practica la «masticació». En nombroses llegendes, el vampir no s’alimenta més que de sang, sinó també de despulles humanes i de carn, fins i tot de la seva pròpia: el vampir practica en efecte l'automasticació de la seva carn i de la seva mortalla (8).</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Es fa més poderós amb l’edat, és a dir que resistirà millor als llocs sants o a l’aigua beneita, per exemple.</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Té un color pàl·lid (9) o una pell d'una blancor pàl·lida.<br /></li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Té la facultat de transformar-se en animal (un animal qualsevol a voluntat (10) o de manera única en llop, ratpenat, segons els autors) o en boira (11). Les formes que li són atorgades segons els autors poden ser diverses: granota, aranya, de vegades fins i tot llegums i altres objectes inanimats. Convé assenyalar que, contràriament a l'home afectat de licantropia, que ha de treure’s la seva roba abans de prendre la forma d’home-llop, el vampir no sembla necessitar despullar-se per convertir-se en animal.<br /></li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És molt fort, molt ràpid, i té una excel·lent visió nocturna (12).</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"> Pot ser rebutjat i damnificat per símbols sagrats (crucifix, aigua beneïda) (13).</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No suporta la llum del sol; però no el destrueix.</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Pot llegir els pensaments.</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No es reflecteix en els miralls.</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No pot travessar un llindar o penetrar en un edifici sense haver estat convidat a fer-ho.</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No pot salvar travessar l’aigua corrent.</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;">S’indisposa per l’olor de l'all.</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Està obligat a comptar totes les llavors d’una bossa bolcada davant d'ell, i a deslligar tots els nusos que es trobi, fins i tot si el dia arriba, i no ho pot evitar fins que s’ha acabat la tasca (14).</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Té un do per a la seducció del què se serveix per apropar-se a algunes a les seves preses, sovint a les dones.</li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No ha de beure la sang i menjar la carn d’un humà mort, fet que li pot causar<br />un enverinament molt greu.</li><br /><br /></ul><span style="font-size:180%;"><span style="font-weight: bold;">Referències</span></span><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">(1) Dom Augustin Calmet<i>, Traité sur les apparitions des anges, des démons et des esprits et sur les revenants, et vampires de Hongrie, de Bohème, de Moravie et de Silésie</i>, 1751<span class="renvoisversletexte"> </span></p><span class="renvoisversletexte">(2)<i> </i></span>Homer<i>. Odissea</i>, c. X,520-540, «Circe».<br /><p class="MsoNormal">(3) Veure <i>Lestat el vampir</i>.</p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span class="renvoisversletexte">(4) </span><span style="color:black;">Sobre la tangibilitat dels vampirs en el cinema, es pot consultar l'estudi de Thomas Schlesser (veure bibliografia). El vampir, per oposició a la figura esborronada i anònima del zombi, és «cap de cartell i afirmació física», un «suport privilegiat per a la composició de l'actor» així com per a «l'espectacle del fantàstic» i el símbol del sorgiment violent i dramàtic de la mort.<br /></span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="color:black;">(5) Bram Stoker. <i>Dràcula</i>. Traducció de Sílvia Aymerich. Barcelona: Laertes, 1995, pàg. 291.</span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="color:black;">(6) Ibid, pàg. 294-295.</span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="color:black;">(7) </span>Jean Goens. <i>Loups-garous, vampires et autres monstres</i>, 1993.</p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="color:black;">(8) </span>Michael Ranft.<i> La Mastication des morts</i> : <i>De masticotione mortuorum</i>, Phillipe Retrius, 1679 et <i>De masticatione mortuorum in tumulus</i>, 1728.</p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">(9) Jean Goens, op. cit.</p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">(10) Ibid.</p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">(11) Ibid.</p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">(12) Ibid. </p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">(13) Ibid.</p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">(14) <i>Dràcula II: Ascensió</i>(2003) de Patrick Lussier.</p><div style="text-align: justify;"><br /><br /><span style="font-size:180%;"><span style="font-weight: bold;">Bibliografia</span></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Obres antigues</span></span><br /></div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">Phillipe Retrius. <i>De masticotione mortuorum</i>, 1679.</p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">Michael Ranft. <i>De masticatione mortuorum in tumulus</i>, 1728.</p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">Dom Augustin Calmet. <i>Traité sur les apparitions des anges, des démons et des esprits et sur les revenants, et vampires de Hongrie, de Bohème, de Moravie et de Silésie</i>, 1751.</p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">Collin de Plancy. <i>Histoire des vampires et des spectres malfaisans</i>, 1818</p><div style="text-align: justify;"><br /></div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Obres modernes</span></span><br /></p><div style="text-align: justify;">Roland Villeneuve. <i>Loups-Garous et vampires</i>. J'ai Lu, A235, 1971 (Edició original de 1960).<br /></div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">Jean Marigny. <i>Sang pour Sang, Le Réveil des Vampires</i>. Collection «Découvertes» N°161, Gallimard, 1993.<br /></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">Jean Goens. <i>Loups-garous, vampires et autres monstres</i>. CNRS, Paris, 1993,(ISBN 2-271-05085-5).<br /></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">Pérel Wilgowicz. Le Vampirisme, de la Dame Blanche au Golem, Essai sur la<span style="font-style: italic;"> </span><i>pulsion de mort et sur l'irreprésentable. </i>Césura, 2000, (ISBN 2-905709-83-9).</p><div style="text-align: justify;">Ioanna Andreesco. <i>Où sont passés les vampires ?</i> Éditions Payot 2004 (ISBN 2-228-89913-0)</div><div style="text-align: justify;"><i>Les Représentations du corps dans les œuvres fantastiques et de science-fiction, figures et fantasmes</i>, textes réunis par Françoise Dupeyron-Lafay, Michel Houdiard Éditeur, 2006.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6834324453831702736.post-11640960555221095132008-08-30T20:55:00.005+02:002008-08-30T21:17:21.751+02:00La Mala dona, una novel·la de Marc Pastor sobre la vampira de Barcelona<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO-NHa-j7dGM3pWcYBBKDAc6ELfiwVYHv8XoX9DConk7dD_Ld8NMLNkoBJauiks3pUkgoR1LBg-48g8a4AObuE2WNBSm_oZBF4oks7ZSYncxbAsH4YVN1WqEA7WS5uUIWRus6Cx-fV3k8/s1600-h/maladona.gif"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 168px; height: 264px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO-NHa-j7dGM3pWcYBBKDAc6ELfiwVYHv8XoX9DConk7dD_Ld8NMLNkoBJauiks3pUkgoR1LBg-48g8a4AObuE2WNBSm_oZBF4oks7ZSYncxbAsH4YVN1WqEA7WS5uUIWRus6Cx-fV3k8/s400/maladona.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5240390744571810002" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:arial;">A la ciutat de Barcelona, fa un temps que hi van desapareixent nens, fills de prostitutes, que no gosen denunciar els segrestos a la policia. El rumor popular es va fent més i més fort . Un inspector, Moisès Corvo, un home dels de veritat, bevedor i doner, sense massa por a ser incorrecte, i que pensa que s’ha de ser resolutiu i treure el puny o l’arma de foc, s'interessa pel cas. Les seves indagacions passen per un prostíbul de luxe, el <a href="http://www.documentant.net/xalet_moro.htm">Xalet del Moro</a>; pel <a href="http://www.fotosdebarcelona.com/docs/CasinoRabassada-CAT.pdf">Casino de l’Arrabassada</a>, tapadora d’un negoci de corrupció de menors; per tavernes, teatrins, consultes de falsos metges i cases de meques.<br />Les altes instàncies de la policia aparten del cas l’investigador i el seu ajudant, Juan Malsano, basant-se en el fet que no hi ha tema perquè no hi ha hagut cap denúncia, Però Corvo i Malsano no es conformen i continuen fent preguntes inconvenients per a la gent significada.<br />Basada en el cas real que va sacsejar la Barcelona els primers anys del segle XX, que va tenir per protagonista l'anomenada vampira del carrer Ponent (actualment Joaquim Costa), <span style="font-style: italic;">La mala dona</span> és una novel·la que confirma la qualitat literària de Marc Pastor. Amb un plantejament i estructura, gens clàssic, la novel·la guanyadora del Primer <a href="http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2008/80122premicrimsdetinta.jsp">Premi Crims de Tinta</a> exigeix constantment la col·laboració del lector i segurament no els deixarà indiferent.<br /><br /></span><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.ciutatoci.com/literatura/images/i08/la_mala_dona_r300.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 250px; height: 317px;" src="http://www.ciutatoci.com/literatura/images/i08/la_mala_dona_r300.jpg" alt="" border="0" /></a><span style="font-size:85%;">Enriqueta Martí en una foto de la premsa de l'època.<br /></span></div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6834324453831702736.post-67100757431104803682008-08-30T20:33:00.001+02:002008-08-30T21:20:14.239+02:00El piuixén<div style="text-align: justify;">El piuixén – de la llengua dels maputxes (Mapudungun) piwixeny, “Assecar a la gent” –, conegut a diverses zones de l’oest de sud-americà com a piuchén, pihuchén, pihuychén, pihuichén, piwuchén i piguchén, és una criatura pertanyent a la mitologia maputxe, posteriorment també introduïda a la mitologia de Chiloé. Aquest ésser llegendari es coneix a la zona de la costa propera al nord de Lima, i el centre i sud de Xile. Amb aquesta paraula també es designa la rata penada (vampir comú) Desmodus rotundus, cosa que fa probable que aquest mamífer hagi donat origen, si més no parcial, a la llegenda. Recentment se l’ha identificat amb la bèstia llegendària contemporània del xuclacabres.<o:p></o:p><br />La forma d’aquesta bèstia varia. Generalment presenta l’aspecte d’una colobra voladora. Però a més es pot manifestar-se com, serp, au, peix, quadrúpede, granota, rata penada i fins a humanoide. O pitjor, una barreja d'elles. Es diu que a més que els seu cos està cobert de pastura, arbustos i cilindres retorçats, a manera de ganxudes banyes i altres estructures que sobreïxen del cos de la criatura.<o:p></o:p>Dins la tradició maputxe la criatura és habitualment identificada amb una serp alada que habita els boscos. Les seves ales voladores li creixen quan ha arribat a la seva maduresa. Presenta una longevitat increïble i en arribar a la vellesa, es transforma en un pardal de la grandària d'un gall, o un gall d'indi jove; però igual de sanguinari que en la seva altra forma. A més es caracteritza per tenir una força tan poderosa que pot tirar grans arbres. Per a la tradició de Chiloé, fins i tot, pot alçar gegantines onades que fan naufragar les embarcacions que estiguin prop d'ell.<o:p></o:p><br />Aquest ésser s'alimentaria de sang. Es creu comunament que s’adhereix a l'interior dels troncs buits dels arbres a les nits i en els dies de calor excessiva. Encara que s’oculta durant el dia, les persones poden saber a on ha estat, perquè deixa empremtes de sang mitjançant un excrement roig que xorra dels arbres on viu. També es pot saber de la seva presència en escoltar els aguts i estridents xiulets que emet.<o:p></o:p><br />Es diu que viu prop dels llacs i rius, on la seva presència ocasiona gran pànic, ja que produeix una substància tan irritant que al ser transmesa per l'aire o per l'aigua, ocasiona erupcions a la pell, molt semblants a la sarna. A més aquells que tenen la mala sort de contemplar-lo, poden quedar petrificats com a conseqüència de la seva intensa mirada, que li serveix per captivar i que després li pugui succionar la sang, provocant de vegades la seva mort. Igualment, quan els habitants d'una casa es tornen dèbils i esquàlids i ja s'ha descartat la presència colo-colo o del basilisc xilot, la seua malaltia innevitablement procedeix del iuixén.<o:p></o:p><br />Encara que pot atacar als humans, açò és força excepcional. Més comunament s'alimenta de la sang que succiona de les ovelles, cabres o altres animals. Tanmateix no fa cap mal als ramats de cabres o altres animals de color blanc. Quan aflaqueix el bestiar sense una causa aparent, es suposa que es deu a l’atac d’aquesta criatura. En alguns camps, als ramats d'ovelles se'ls posa sis o més cabrons, perquè la sang d'aquests animals és massa forta, segons la creença, i espanta als piuixens.<o:p></o:p><br />La gent i els quadrúpedes només queden fora de perill si es traslladen a altres llocs, o si hi ha pel mig un riu o una zona lacustre. Però si per diversos motius no es pot abandonar l’indret on s’està alimentant la criatura, se l’ha de combatre mitjançant la intervenció d'un matxi (machi), un guaridor maputxe, que conegui la cerimònia màgica per a foragitar-lo del lloc. Així mateix per a exterminar-lo, s’ha de cobrir amb una tela forta l'arbre en què està amagat, perquè així no pugui fugir la bèstia i de seguida prendre-li foc. </div>Unknownnoreply@blogger.com0